Temporada Alta, en risc?
Entitats culturals i científiques s’han rebel·lat aquesta setmana contra la inèdita decisió del ministeri d’Hisenda de reclamar amb caràcter retroactiu el 21% d’IVA de les subvencions rebudes els últims anys. Fruit d’una nova interpretació de la legislació vigent, la mesura posa en risc un sector particularment fràgil, que sobreviu malgrat seguir patint els efectes de la crisi econòmica que es va iniciar el 2008, aviat farà deu anys.
El crit d’alarma l’ha fet Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, que ha anunciat que si la mesura es fa efectiva haurà de tancar-lo. Es fa difícil imaginar el mapa cultural de Catalunya sense el Temporada Alta. Després de vint-i-cinc edicions, segueix sent un dels projectes més sòlids i innovadors del panorama cultural català i un referent a escala internacional.
El festival compleix algunes funcions essencials. Porta d’entrada de les grans produccions teatrals internacionals a Catalunya, és també un agent fonamental per a la promoció del teatre local. El Temporada Alta demostra que els bons projectes culturals són aquells que estan arrelats i alhora dialoguen amb el món, en una tasca de pont i traducció que és la que finalment dona un sentit polític a la cultura.
L’arrelament del festival ha augmentat en aquesta darrera edició amb la creació del programa A Tempo, que persegueix una permeabilitat més gran amb el món educatiu de Girona. Espectacles per a escolars, programes específics per a professors, artistes que van a les aules i alumnes que produeixen muntatges tenen l’objectiu de fer efectiu el dret a la cultura de tots els ciutadans i d’incentivar l’interès per la cultura dels més joves. Per tant, el festival no es limita a mostrar espectacles, sinó que busca fer una tasca educativa de fons i a llarg termini, que irradiï el territori amb la complicitat del màxim nombre de ciutadans possible.
El Temporada Alta no es limita a ser un escenari efímer per on passen obres de teatre, sinó que cocrea amb tota una sèrie d’agents locals, i contribueix així a fertilitzar el terreny cultural del país i a dinamitzar l’economia. Bon exemple de col·laboració público-privada en la cultura, el festival és un mirall que reflecteix la realitat teatral d’aquí i del món i, alhora, un motor que lidera, crea i treballa en un determinat sentit, amb la intenció de contribuir a la riquesa i la diversitat cultural pròpies a llarg termini.
S’ha escrit molt sobre la relació entre teatre i democràcia, perquè el teatre és fonamentalment un espai de representació. Actors i públic es troben en una obra que és viva i diferent segons com se n’apropiïn els espectadors. El teatre també és un lloc d’interpretació on es fomenta el debat i el sentit crític. I, finalment, és un espai per a l’emoció a través de la paraula i la imatge, un lloc que fomenta la imaginació i l’amor per la bellesa. Al Temporada Alta ens hi juguem, doncs, un espai ètic i estètic de primer ordre que és un símptoma de la salut cultural i democràtica de la nostra societat.
