La temeritat d’un documental de catàstrofes
Segurament recordareu la tragèdia d’un avió de Malaysia Airlines que va desaparèixer la nit del 8 de març del 2014. Havia sortit de Kuala Lumpur a les dotze de la nit i tenia previst arribar a Pequín a primera hora del matí. Però se’n va perdre el rastre durant el vol i mai s’ha pogut certificar què va passar. És possible que tingueu present la notícia de la descoberta de ferralla de l’avió flotant en el mar davant les costes de l’illa de la Reunió, com si això hagués resolt el misteri. Però la sèrie documental de Netflix centrada en aquesta catàstrofe en què van desaparèixer 239 persones ens ha recordat ara que ni tan sols es va poder confirmar que el tros d’ala fos del Boeing 777 que feia el vol regular MH370.
són tres capítols. El primer enfoca les sospites cap al pilot, estudiant la possibilitat que hagués estavellat voluntàriament l’avió. És el capítol més angoixant perquè relata, també, el patiment dels familiars de les víctimes davant del caos i la confusió de la desaparició. El segon episodi aprofundeix en les tesis d’un possible segrest perpetrat per col·laboradors del govern rus. I el tercer s’endinsa en la teoria que el Boeing va ser interceptat per tercers, enmig del conflicte entre els Estats Units i la Xina. Com tants altres documentals basats en misteris inexplicables, no resol ni s’inclina per cap de les versions. Només serveix per rememorar, ordenar i aclarir uns fets que van deixar molts interrogants oberts. D’altra banda, però, sovint també són exercicis narratius amb tendència a fer trampes: potencien incògnites o sospites per afegir intriga que, segurament, analitzades per experts no tindrien cap valor.
, per exemple, dedica molta atenció a persones amb molt de temps lliure aficionades a la investigació amateur. Entrevista una dona que es va sumar a un grup de voluntaris que intentaven localitzar restes d’avió a través de les imatges de satèl·lit que obtenien per internet. També converteix en protagonista un home que, estimulat per la intuïció i el misteri, va viatjar fins a una platja de Madagascar i, ves per on, al cap de dues hores les onades li van portar suposades restes de l’MH370.
Ara bé, el que resulta esgarrifós i sorprenent és la claredat del documental a l’hora d’explicar una manera d’abatre un avió sense que calgui entrar a la cabina dels pilots. És gairebé un tutorial per a principiants inquiets per sabotejar avions.
O forma part de la farsa narrativa del documental per atrapar l’espectador i alterar-lo o, en cas que sigui veritat, és d’una irresponsabilitat exasperant.
Aquestes sèries documentals de catàstrofes que viuen de la conspiració i el misteri juguen amb la por i l’angoixa de l’espectador. Funcionen a partir de la necessitat de saber, perquè els interrogants ens fan sentir insegurs com a ciutadans. L’aparent manual per estavellar un avió d’aquesta producció és el súmmum de la temeritat, i més que en el misteri del vol MH370 fa pensar en les noves idees que pot donar.
