Qui tem la renda bàsica universal?
El que per a les entitats socials és una de les grans apostes d’aquest mandat del govern català per posar a prova una nova eina de lluita contra la pobresa potent i transformadora, capaç d’impulsar un gir en el sistema fiscal per redistribuir millor la riquesa i fer possible una major justícia social, avui està en el punt de mira del joc partidista al Parlament. En l’aprovació dels pressupostos divendres de la setmana passada va caure la partida prevista per al pla pilot de la renda bàsica universal (RBU) a Catalunya, i ara cal veure d’on sortiran els 40 milions d’euros que s’hi han de destinar aquest any.
El context social ja el coneixem: pobresa cronificada, desigualtats enquistades, estigma associat a la vulnerabilitat que perpetua encara més les situacions de precarietat, ascensor social espatllat per un estat del benestar feble i un sistema fiscal poc redistributiu... En definitiva, incapacitat de les polítiques públiques per garantir els drets a tota la població, començant per la igualtat d’oportunitats i el dret a una vida digna.
Davant d’aquesta realitat, les entitats socials fa dècades que reclamem un enfocament preventiu i canvis estructurals que aturin la polarització. A banda de legislar i regular per revertir la mercantilització de béns bàsics com l’habitatge, millorar les prestacions actuals (renda garantida de ciutadania, ingrés mínim vital), garantir la cobertura de necessitats com l’alimentació i repensar el món del treball, fa anys que reclamem també un canvi de paradigma en les polítiques públiques. Un nou marc que deixi enrere l’assistencialisme i un model de protecció basat en identificar les "persones pobres" per mirar de "rescatar-les", i aposti per fer efectius els drets de tothom sense discriminar ni etiquetar, en la lògica de la justícia social.
Com es fa això? Una bona opció podria ser la renda bàsica universal (RBU), i d’aquí que no puguem renunciar a la prova pilot com a primer pas per saber si funcionaria. La seva transcendència rau en l’oportunitat de generar evidències que ens permetin contrastar si és un instrument factible i efectiu, però també en el seu simbolisme com a punta de llança d’una nova manera de fer política veritablement transformadora. El projecte suposa un salt endavant per testar un ingrés fix mensual que rebria tothom (quantitat suficient per cobrir necessitats bàsiques), de manera individual (sense restriccions per tipus de llar o convivència) i incondicional per a tota la vida. El pla pilot permetrà avaluar l’impacte d’una aproximació que l’oficina tècnica del Govern ha estat dissenyant acuradament durant un any –tal com explicava fa uns dies en aquestes pàgines Mireia Borrell, d'Ivàlua– per poder començar a desplegar-la aquest 2023.
La filosofia de la RBU connecta amb la idea que els estats, per principis i ètica, haurien d’assegurar uns mínims a tota la població i complir amb la seva funció de redistribució de la riquesa. El mètode per finançar la RBU està en la recaptació i el repartiment dels ingressos públics: perquè sigui viable i sostenible cal un nou sistema fiscal que gravi més a qui més té (un 15% de la població aproximadament pagaria més impostos i el 85% hi sortiria guanyant).
Qui tem, doncs, un pilot de renda bàsica universal? No sembla lògic que siguin els partits que defensen més equitat, i menys encara quan el seu electorat veu amb bons ulls la iniciativa. Una enquesta del Govern mostra que un 79% de la població hi donaria suport. Un cop saben en què consisteix, això sí! El primer repte és donar a conèixer la RBU perquè la gent sàpiga què és amb rigor i amb totes les seves implicacions, informant també sobre interpretacions errònies i desactivant pors.
Cal impulsar la prova pilot per aprofundir en el debat i perfilar una eina d’enorme potencial transformador, i és per això que demanem al Govern que asseguri els recursos per dur a terme el pla segons el calendari previst i el disseny definit. Pel compromís assumit i perquè és un exemple de coproducció de política pública amb un ampli suport ciutadà, de les entitats i dels moviments socials, fruit d’una llarga reivindicació i imprescindible per comptar amb evidències que permetin avançar cap a una societat més justa i equitativa.