Televisió o cabaret tronat?
Antena 3 emet molt de tant en tant el xou lamentable 1, 2, 3, hipnotízame. Malauradament, aquesta setmana, dimecres, ens en va tocar una dosi. El títol no enganya: se suposa que hipnotitzen un grupet de famosos: Cristina Pedroche, Àlex Casademunt, Kira Miró, Santi Rodríguez... Manel Fuentes el copresenta amb Jandro, comparsa habitual de Pablo Motos a El hormiguero que aquí també fa tasques de director. Un dels famosos fingia estar sorprès per la presència de la seva dona al plató i li deia: “ ¿Tú también has venido aquí a cobrar un extra? ” La pregunta sintetitza a la perfecció què feien tots plegats en aquest programa caduc i de vergonya aliena: cobrar un extra que imaginem que deu ser prou suculent per no poder resistir-se a col·laborar-hi.
L’hipnotitzador era el d’altres ocasions, Jeff Toussaint, un farsant que potser als anys setanta en un programa de l’Íñigo hauria fet el seu efecte però que ara resulta inversemblant. Els famosos fan veure que estan hipnotitzats i protagonitzen escenes ridícules, que sempre ha sigut el ganxo televisiu. “ Con él no sabrán distinguir lo que es real de lo que es ficción ”, deien en presentar-lo. Una frase massa optimista tenint en compte el que vam veure, perquè la pantomima era constant i la presa de pèl es veia d’una hora lluny. El que sí que afectava de veritat l’estat de consciència de l’espectador eren els suposats remats humorístics del guió que li va tocar interpretar a Manel Fuentes.
El patetisme va ser majúscul en un esquetx en el qual Mario Vaquerizo simulava una escena surrealista a la hipotètica sala d’un museu. Era digne de la tele més cutre d’un país subdesenvolupat. Les escenes d’hipnosi no només eren inversemblants sinó també mal fetes i amb una actuació nefasta dels famosos protagonistes. Àlex Casademunt feia veure que se li inflava la llengua cada vegada que sentia el so d’un gong quan cantava. I el numeret que li van fer fer a un actor, musculat i mig despullat, com si fos un llançador de punyals, era per canviar de canal. Jandro va tornar a fer gala del seu humor classista, racista i sexista fent veure, per exemple, que el noi, de raça negra, no entenia el castellà. També ens va obsequiar amb comentaris de vell verd a les dones que participaven en el programa. En les proves, la producció era rònega: els punyals no es clavaven, els globus es desinflaven... Cristina Pedroche va caminar sobre un fals camí de vidres trencats i fingia haver patit molt. Jandro i Fuentes després li feien petons per consolar-la. Només calia que convertissin la imatge a una emissió en blanc i negre per observar que aquell tarannà condescendent era caduc, i la comedieta barata, digna de la tele d’una altra època. El teatre de la hipnosi de Toussaint és de cabaret tronat. El més efectiu que va fer aquella nit va ser adormir l’audiència.
