La teletransportació existeix
Gelat de parmesà, poma al forn o polos amb forma de Darth Vader. El Rocambolesc és ple de friquismes sota zero
Rocambolesc:
adj Inversemblant. Extravagant. Ple de peripècies extraordinàries i fantàstiques.
Sinònim: Rambla, 51-59; el nou regne de la imaginació del petit dels germans Roca.
Winter is coming però ve molt de gust un gelat. És dissabte. La zona zero és plena. I ningú té pressa per arribar enlloc. Passo per davant dels cinemes Aribau. Em fixo en el cartell de Miss Peregrine, l’última de Tim Burton. I així, de cop, els meus pensaments conflueixen en un sol punt: el Rocambolesc.
Em poso música i tiro milles. Passen cinc minuts i ja hi sóc = excentricitat al poder. Fantasia pura. I una varietat de friquismes sota zero inimaginable: que si gelat de parmesà, poma al forn o recuit (+etc.); que si polos amb forma de Darth Vader, del dit de Colom, o de la mà postissa de Jaime Lannister (+etc.); que si panets calents per fora i freds per dins (+etc.) = visca la creativitat.
La cua és llarga però la decisió porta temps. Penso mentre espero. I observo el carro des del qual serveixen els artefactes -obra d’Andreu Carulla-. Espirals, llumetes, engranatges. L’escenografia de les parets també està carregada d’imaginació, i trasllada de forma fugaç al món del mític Willy Wonka.
Arriba el meu torn. I demano un trosset d’Andrés Velencoso. Coco, canyella i gelat de vainilla. 100% artesanal/natural. El tasto. I –acte seguit– desaparec (definitivament) d’aquest planeta. És un fet: la teletransportació existeix. I té un preu molt raonable.
+ Detalls
Rocambolesc
Rambla, 51-59 (Barcelona)