Una amiga, professora, m’ensenya una foto de la seva aula. “Aquesta és la nova metàfora del que ens ha arribat a l’insti –em diu–. Unes teles, noves, que tapen les pissarres”. I afegeix: “Si ja teníem projector!”
La foto es repeteix en molts instituts. A la paret on hi ha la pissarra (una pissarra grossa, esclar) hi han plantificat un televisor (un televisor gros, esclar). Com que el televisor cal que estigui centrat i la pissarra ja ho estava, el televisor tapa la pissarra. A dalt, enrotllada, hi ha la pantalla del projector, que si un dia es desenrotlla, quedarà tapada parcialment pel televisor, al davant. Veig, en una etiqueta que hi ha al nou aparell, que està “finançat per la Unió Europea”, “Next Generation Catalunya”, la “Generalitat de Catalunya” i el “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia”.
No nego de cap manera el valor dels televisors, perquè no nego, de cap manera, el valor de documentals, pel·lícules, concerts en directe i tot el que ens educa. Però em sembla simptomàtic que el televisor tapi la pissarra (on la meva amiga escriu a mà frases i dibuixa fletxes i encercla lletres). Diem que no volem llibres, ai, uix. Però llavors són els mestres els que “fan de llibre” inventant-se exercicis. Diem que no volem classes magistrals, ai, uix. Però llavors és la tele la que ens ensenya “tutorials”, que són, exactament, una classe magistral. No nego per a res “l’arribada de les noves tecnologies”, el que em revolta és que les tècniques “obsoletes” siguin arraconades sense que se’ls reconegui cap mena d’utilitat, lluminositat i utilitat. Estudiar en un llibre, amb fotos, pàgina dreta i esquerra, té una utilitat memorística inqüestionable. Escoltar una classe sens dubte ajuda a comprendre, ja sigui de llengua, de cuina, o de conduir. Tots els mestres que diuen que la sintaxi no importa han fet sintaxi. I no podrien “no ensenyar” sintaxi de la mateixa manera si no n’haguessin fet. Qui confon “em” amb “hem” està mostrant molt més que un error ortogràfic.
