Tele (males) notícies

"S’acosta una crisi hídrica mundial" era el títol d’un article publicat aquest diumenge per l’ARA, en un cap de setmana en què els telenotícies anaven plens de les flames d’un incendi forestal a Castelló i Terol. Si és un avís de l’estiu que ens espera, no fa cap gràcia. En els dies precedents han sortit pagesos preguntant-se com regaran els camps que produeixen allò que mengem. I quan no és això, és la guerra o els abusos sexuals o la inflació. Una mala notícia darrere l’altra.

El relat informatiu diari és angoixant, perquè ens fa sentir petits davant la magnitud dels problemes i impotents per poder-los solucionar. I passa que, tot sovint, aquells que estan veient les notícies són els que estan més conscienciats de tancar l’aixeta, de separar les escombraries o de consumir amb consciència ecològica, de manera que a la petitesa i a la impotència s’hi afegeix la frustració perquè ens culpabilitza.

Cal amplificar allò que funciona, remarcar els comportaments útils i, si de cas, fer sentir culpables els governs i les empreses, que tenen a les seves mans solucions generals, sobretot en problemes que fa dècades que estan diagnosticats (boscos bruts, rius secs, massificació turística, lentitud en la instal·lació de plaques solars, poca reutilització de les aigües grises domèstiques), i es fa entre poc i res, i encara, tot embolcallat de propaganda.

En parlàvem dissabte a la nit al Col·lapse d’en Ricard Ustrell (el nom apocalíptic del programa fa joc amb l’època) i vaig dir-li que trobava a faltar més esperança a les notícies. El que volia dir és que encara que les notícies siguin les que són i la realitat no es pugui dissimular, una llista de desgràcies presents i probables, és tan depriment que més aviat convida a apagar la tele o la ràdio i desinhibir-se com si fóssim l’orquestra del Titanic.