Les preguntes que no ens estem fent
Davant de la quantitat i la profunditat dels problemes que estem vivint aquests darrers anys, algunes vegades penso, i altres em pregunten, quina és la meva principal preocupació. Em costa donar una resposta concreta, i normalment contesto dient que el que més por em fa és si voldrem, sabrem i podrem acompanyar adequadament i finançar prou el canvi d’etapa que estem provocant i que alhora aprofitem i patim. No tinc cap dubte que la societat humana de la segona part del segle XXI serà molt diferent de com ha estat als segles XIX i XX, és a dir, de la societat industrial. Crec que hi ha sobretot tres causes que estan provocant aquests canvis: l’extraordinari progrés científic i tecnològic, l’explosió demogràfica i la globalització de tots els aspectes de la vida personal o col·lectiva.
Penso que hi ha moltes preguntes que no ens estem fent ni amb prou intensitat ni amb prou urgència. En poso alguns exemples: ¿La Terra té els recursos suficients per acollir i alimentar deu mil milions de persones amb el model de vida i de consum de les societats actuals més desenvolupades? ¿Podem seguir utilitzant els models energètics actuals? ¿És sostenible una societat global amb els enormes graus de desigualtat actuals sense que es produeixin enfrontaments violents i destructius? ¿Podem seguir permetent l’exaltació de la llibertat individual per sobre dels interessos col·lectius i suposant que ajudarà a augmentar el benestar i la convivència? ¿Tenim present que el benestar es pot aconseguir tant sent propietaris d’eines materials com utilitzant eines col·lectives o tenint accés a serveis? ¿Som conscients que els poders polítics votats pels ciutadans estan cada cop més condicionats pel poder dels grans fons d’inversió de capital i també per les plataformes que controlen, manipulen i distribueixen la informació i les dades? Em centro en aquest article en el tema del necessari acompanyament de ciutadans i de governs.
1. Acompanyar impulsant i regulant. No hi ha cap dubte que l’avenç tecnològic és un dels principals elements de progrés de la societat humana. Els augments del benestar individual i la millora de la convivència col·lectiva han estat impulsats des de fa segles per aquest factor. Però també és cert que posen en mans de les persones eines que poden ser utilitzades per fer mal. La tecnologia no és pas dolenta, el que pot ser dolent és l'ús que se'n fa. És per això que els governs, tant locals com globals, tenen una doble obligació: impulsar-ne la creació i regular-ne la utilització. I tant en l’impuls com en la regulació han de tenir en compte criteris econòmics, socials i ètics.
En relació amb la impulsió cal dir ben clar que s’ha d’augmentar la quantitat de recursos dedicats a promocionar la tecnologia. Això pot incloure diferents tipus de mesures: promoure i finançar directament més activitats científiques i tecnològiques en els organismes universitaris o centres públics de recerca, assegurant la transferència dels resultats al sector de les empreses; finançar parcialment activitats públiques o privades de recerca que estiguin orientades a finalitats de caràcter social o d’interès públic, a força de crear oportunitats i convocar concursos amb objectius específics; promoure, en les etapes de formació de les persones joves, l'orientació cap a especialitats que permetin augmentar les capacitats relacionades amb l’estalvi, la reutilització i la utilització col·lectiva. És clar que en el camp de la promoció tecnològica i en el de l'educació queda molt per fer.
Al mateix temps, cal una important feina de regulació que impulsi moltes actuacions, que posi dificultats a d'altres, i que fins i tot n’impedeixi rotundament algunes. De forma molt més concreta, crec que hi ha uns perills molt importants en els temes relacionats amb la utilització de l'anomenada intel·ligència artificial. Cada vegada és més corrent sentir o llegir comentaris, tant d’experts que treballen dins del propi tema com d’entesos que ho segueixen des de fora, que criden l’atenció sobre els perills que pot representar la inadequada utilització d’aquesta tecnologia per crear realitats virtuals que no es puguin diferenciar del món real i que puguin comportar conseqüències serioses tant en el món de la convivència com en el món de l’economia o en el de la política.
Per sort, sembla que augmenta la preocupació, però el creixement de l’actual ultraliberalisme polític intenta negar la realitat i impedir les actuacions, mentre que els enfrontaments en el camp polític i la lentitud de la burocràcia comparada amb la velocitat del progrés tecnològic ho fan cada cop més difícil.
2. Finançament públic o privat? Deixo per a un proper article el tema del finançament de tots aquests canvis, que, afegit a la necessitat de renovar velles estructures i de construir-ne algunes de noves per a la nova etapa, crec que suposarà un problema que preveig que serà molt important.