A l'últim informe del Fòrum Econòmic Mundial es van publicar els oficis més ben pagats als Estats Units i que, al mateix temps, oferien un millor equilibri entre vida personal i professional. M'agradaria ressaltar-ne dos aspectes. Un, puntual; l'altre, general.
El puntual és que, a la llista, a més dels ja coneguts per tots –com ara analista de dades, responsable de màrqueting digital o dissenyador d'experiència d'usuari–, n'hi apareix un que crida poderosament l'atenció i no és tan notori: en anglès, instructional designer. Es traduiria, més o menys, com a dissenyador d’instrucció. Què és? A què es dediquen? Doncs ni més ni menys que a dissenyar com ha de ser la docència, la instrucció, la formació i l'ensenyament en sistemes digitals, com ara universitats a distància o plataformes digitals on s'ofereixen cursos, seminaris o postgraus. Es tracta de decidir com s'avalua l'alumne, com se'l forma, quins materials se li proporcionen, quines activitats o treballs ha de realitzar, amb quina freqüència ha de connectar-se, etc. És a dir, unificar sistemes digitals amb una experiència d'aprenentatge que no només sigui efectiva, sinó també afable i interessant per a l'alumne. Em sembla una tasca preciosa, des de tots els punts de vista, tant el tècnic com l'humà, perquè és cert que l'ensenyament a distància, des del covid, està en auge i no totes les plataformes són les mateixes. Algunes són avorrides i s'estan quedant enrere i d'altres, en canvi, ofereixen una experiència magnífica a l'alumnat, que no només gaudeix, sinó que també adquireix competències i coneixements.
I això em porta a la conclusió general. Quan un examina la llista dels vint-i-cinc oficis més ben pagats i més equilibrats en conciliació, s'adona que són professions en què l'aspecte tecnològic i l'humanista es donen la mà. Aquesta setmana vaig ser a Ourense fent una xerrada sobre emprenedoria a estudiants de grau, i hi havia un grup que estudiava intel·ligència artificial. Sabien que són al lloc oportú i que els sobraran ofertes de treball, però estaven inquiets perquè el seu dubte era com posar en valor els seus programes de codi. De programar en sabem, em deien, però quin és el valor que hem de capturar?
I aquí és on entren en joc les humanitats. Conèixer la dimensió humana, la psicologia, la sociologia i l'antropologia, tenir un coneixement mínim del sector d'activitat on programaran i de les regles de joc dels mercats on es troba immersa la tecnologia. El món no només necessita tècnics, sinó tècnics humanistes.
