La tecnologia i les desigualtats més enllà de la pandèmia

Abans de la pandèmia ja arrossegàvem una crisi de valors i un to cultural baix, i ens deixàvem portar per la intuïció i la generalització. Ara un virus impossible de preveure n’ha magnificat l’impacte. Per exemple, teletreball, big data, intel·ligència artificial... des de fa dos mesos són paraules molt més utilitzades que abans, tot i que no suposin cap novetat. Ara sembla que aquestes tecnologies les utilitza tothom, quan, en realitat, els estudis apunten que un 50% de les empreses europees que diuen que fan servir intel·ligència artificial no la utilitzen. Una mirada més àmplia sobre la revolució tecnològica ens diria, en canvi, que no ens salvarà: tenim totes les dades del món, però el problema no són les dades, sinó saber-les interpretar i donar-hi sentit. Tenim l’obligació d’anar més enllà.

A tall d’exemple -conegut, segur, per molts de vosaltres-, durant la Segona Guerra Mundial es va poder efectuar un mapa dels impactes de bala que rebien els avions quan tornaven a la base. Com actuaríem davant aquest fet concret? Si ens deixem portar per la intuïció, reforçaríem les parts dels avions que més impactes han rebut, però ens estaríem equivocant. Precisament, els avions que no tornen són els que no han rebut impactes en aquestes zones. D’una manera semblant, constantment parlem de com el teletreball i la tecnologia han canviat les nostres vides durant el confinament, en el bon sentit de la paraula, però potser ens hauríem de preguntar com afectarà el confinament als llocs de treball en què no es pot aplicar la tecnologia, als milions de petites empreses i autònoms que no podran accedir a préstecs ICO i que es veuran abocats a tancar. Serien els “avions que no tornen”. ¿On encaixarà tota aquesta gent, milions de persones en el nostre país, dins d’aquest nou model productiu i d’aquesta nova normalitat? Què passarà amb el sector turístic? I amb el sector aeronàutic?

Recordem que la mala gestió de la Revolució Industrial va comportar dues guerres mundials a Europa, i dos rescats per part dels Estats Units. Què comportarà la gestió del coronavirus?

Com pot ser que insistim en construir les nostres ciutats intel·ligents sense tenir en compte què n’esperem? Sabem quines són les indústries més competitives? Quins factors poden millorar la prosperitat i qualitat de vida de les persones més vulnerables? Hi ha empreses que es dediquen a això, com per exemple Aretian als Estats Units, però a Europa, lluny d’utilitzar la tecnologia, la teoria de xarxes i la ciència de la complexitat per millorar les nostres ciutats, o països, ens dediquem a actuar arbitràriament en funció de les nostres percepcions o egocentrismes històrics. Per què volem el desenvolupament tecnològic si no és per contribuir a l’eficiència, a la reducció de les desigualtats, a la millora de l’habitabilitat del nostre país i a millorar la solidaritat?

¿Algú ha pensat de què servirà el teletreball si només el pot utilitzar el 20% de la població? De què servirà una superilla si no sabem dissenyar la nostra ciutat per generar oportunitats de desenvolupament econòmic i reduir les desigualtats? Tenim models, tenim dades, però som incapaços d’aprofitar-ho.

Tenim una oportunitat única per començar a utilitzar la tecnologia, i transformar-la en alguna cosa realment útil per a tots. L’ús que hi donem, en funció de la nostra escala de valors, farà que sigui vista com una amenaça, una nova manera d’empobrir una part de la societat, una nova manera de generar desequilibris o, per contra, com una eina per millorar el nostre model econòmic, fer-lo més eficient, més respectuós amb el medi ambient i més inclusiu per a tothom, i millorar la nostra qualitat de vida. És el moment de deixar-se de mirar el dit per passar a mirar la lluna, hem de recuperar els nostres valors, i, com a societat, ho hem de fer amb urgència.