Teatre immortal amb Riba i Miralles (1977)

De l’article del pedagog i crític Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921-Barcelona, 2010) a l’Avui (3-IV-1977). El poeta i catedràtic Carles Miralles (Barcelona, 1944-2015) faria demà 80 anys. Va ser un hel·lenista precoç, fascinat per l’alta cultura clàssica, com altres condeixebles, gràcies a les lliçons de grec que a l’Institut Ausiàs March impartia el catedràtic Josep Alsina Clota (Ripoll, 1923-Barcelona, 1993) evocant l’univers de Carles Riba (Barcelona,1893-1959). 

La dedicació de Carles Riba als tràgics grecs és una de les conjuncions més felices que s'han produït en la nostra literatura moderna. Hem de dir "literatura" perquè no es tracta d'un fet d’erudició amb el qual, tan sovint, a un lector culte d'una llengua moderna li és ofert el tast fidel de les obres dels clàssics, al coneixement dels quals no pot arribar directament com a lector. Aquesta mena d'operació, encara que sigui vàlida, correspon a la funció que exerceix entre nosaltres la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, a l'obra de la qual, tanmateix, Riba estigué lligat tan a fons fins a la fi de la seva vida. Però fins i tot en el teatre d'Èsquil que Riba publicà a la Bernat Metge i, per tant, en prosa, hi ha més que una aportació erudita, és a dir, sàvia, i també hem de dir que constitueix una aportació a la literatura catalana. Per tant, allò que féu Riba en traduir Sòfocles i Eurípides en vers és una creació literària. Ho podem comprovar amb els dos volums de Tragèdies d'Eurípides que han sortit darrerament (Ed. Curial,1977), amb una excel·lent introducció de Carles Miralles i a cura seva. Aquests volums comprenen dotze tragèdies i el drama satíric El ciclop. [...] El text, com diu Carles Miralles, és "autosuficient", amb un domini de la llengua de la mateixa astoradora capacitat d'expressió que el català que Riba, poeta, trobà per a l'Odissea, una de les obres màximes del català modern. Hom pot imaginar el que vulgui del que un home de teatre o un equip d'homes pot fer amb un material com aquest. Prodigi, de cap a cap, de classicisme, sentit universal i idoneïtat de llengua. [...] Com recalca i explica a bastament Carles Miralles, el tractament que Riba donà a cadascun dels tres grans tràgics grecs respongué del tot a l'íntim coneixement que en tenia; traduí Èsquil en prosa, i només en prosa, Sòfocles en prosa i en vers, i Eurípides només en vers. Aquesta obra immensa en extensió, acomplerta al llarg d'una vida, respon així, des del designi general a l'economia de cada vers, a una tensió calculada necessària, a una actualització constant del poeta en el savi i una llibertat, per damunt de tot, despresa de tot perquè a tot és fidel, de la poesia. […] Segons les dades comprovades i minucioses que presenta Miralles, aquest treball es desenvolupà entre 1949 i 1954, o sigui, que s'acabà cinc anys abans de la mort sobtada del poeta. És el Riba treballador com mai, vivint amb justesa. com un just que era, depenent de la manera més estricta del seu treball quotidià, perquè d'un sol sou fix no podia viure. Però alhora és el Riba creixent i reconegut als ulls de gairebé tothom, fins i tot d’aquells que tenien de la poesia, de la crítica literària i en general de l'art literari un concepte o una capacitat de comprensió que havien estat ultrapassats pel que Riba havia fet sempre, i conseqüentment, pel que Riba era i havia estat. [...]