Taurines incendiàries
Fa onze anys els catalans vam dir prou a les corrides de toros. Era el 28 de juliol de 2010, una data històrica que va aconseguir desterrar un espectacle lamentable i fer-nos evolucionar cap a una societat més respectuosa i moderna. Va ser un gest que no només significava un avenç en la protecció dels animals, sinó que també volia mostrar una determinada manera de presentar-nos al món. Estàvem davant un moment èpic, ètic i estètic, parafrasejant l’adagi llatí Nulla ethica sine aesthetica que posteriorment va popularitzar Nietzsche en un seu assaig. Onze anys després, on som? Probablement en un moment en què tocarà tornar a tirar de l’èpica, perquè l’ètica i l’estètica ja fa temps que no hi són ni se les espera.
Fa unes setmanes van circular per les xarxes socials imatges dels primers correbous embolats celebrats a Catalunya després de l’aturada de l’any passat, gravades per un equip d’activistes d’Anima Naturalis durant els correbous celebrats el 24 de juliol a Camarles (Baix Ebre). S'hi pot veure com diverses “quadrilles” competeixen per aconseguir, en el mínim temps possible, amarrar per la força a un pal de fusta un bou al qual prèviament li han lligat les banyes amb una soga. Un cop immobilitzat al pal, li cargolen a cada banya una peça metàl·lica que incorpora unes boles inflamables a les quals calen foc. El divertimento segueix quan tallen la corda que el manté lligat al pal i l’animal fuig intentant desfer-se del foc. En aquest moment, un dels torturadors l’agafa per la cua i comença a lliscar per la plaça arrossegat pel bou com aquell que practica esquí nàutic. Aquesta imatge, tan lamentable com ridícula (i no només pel bou), és el símbol del triomf de l’home contra la bèstia.
¿Algú encara pot pensar que això no és maltractament animal? Queda clar que el covid no atura les ganes de fer patir els animals i ara s’hi han afegit un grup de dones que han format la primera quadrilla d’emboladores de bous de Catalunya, emulant així aquesta afició tan típicament testosterònica. Volen incentivar la presència de les dones en l’àmbit taurí, majoritàriament masculí, i contribuir “a la continuïtat dels correbous”. Curiosa manera de reivindicar la igualtat.
Aquestes dones potser no en són del tot conscients, però en realitat al que estan contribuint és a fomentar la crueltat, no només envers els animals, sinó també envers les persones. Que una minoria de dones –16 en total, procedents de les terres de l’Ebre i el País Valencià– formi una quadrilla per reivindicar la presència de dones en els correbous, no fa més que reforçar el model d’opressió del més fort envers el més dèbil, un model que li dona domini al gènere masculí i que se sosté per un sistema de violència que a aquestes dones els deu semblar natural: el model del patriarcat. Un model basat en el masclisme, que té com a màxima manifestació la violència en totes les seves formes. Les dones que emulen aquest sistema de violència en realitat estan exaltant una masculinitat tòxica i tot el que se’n desprèn.
Cal recordar que nombrosos estudis científics avalen que hi ha relació entre el maltractament animal i la violència interpersonal. Només una dada: el 80% dels condemnats per violència masclista també maltracten animals. Persones amb antecedents de maltractament animal són cinc vegades més propenses a cometre violència intrafamiliar. Es tracta de subjectes psicològicament i socialment dèbils que se senten potents donant sortida als desitjos més primaris i mostrant la seva superioritat contra els més febles.
L’educació és fonamental a l’hora de canviar les coses. L’empatia, la generositat i l’altruisme són valors que han de primar per davant d’aquesta normalització de la violència que consenten les administracions. Incitant la tortura i els comportaments violents cap als més dèbils, en aquest cas els animals, no farem més que perpetuar plagues socials com el bullying o la violència masclista.
Les dades parlen per si mateixes, i segons una enquesta de l’Institut Opinòmetre de l’any 2019, el 92% dels catalans (9 de cada 10) consideren que no està justificat maltractar i provocar patiment a un animal amb motiu d’una activitat festiva o per divertiment. Si deixem que una minoria normalitzi el que una majoria condemna ens estem fent un trist servei, i això ens afecta a tots. Ovidi ja ens ho va advertir fa dos mil anys: “La crueltat envers els animals ensenya la crueltat envers els humans”. Recuperem l’èpica per construir d’una vegada una societat radicalment ètica i orgullosament estètica.