Un tast de gelat Ben glaçat

Aprofitant que el termòmetre cau en picat, avui us parlaré del gel i el glaç, i els seus derivats, que són una prova més que la sinonímia no és mai perfecta. Com en tot, però, la intuïció vacil·la i els diccionaris també. Per exemple, a mi una forta impressió em deixa glaçat, no pas gelat -jo em quedo gelat esperant l'autobús-, i el dia que sortim de casa al matí i po dem caminar sobre la bassa, jo diria que ha glaçat, no pas que ha gelat. No veig tan clar, en canvi, que, quan hi ha tibantor o costa fer el primer pas, s'hagi de trencar el glaç, com trobo al DIEC, jo també podria trencar el gel.

A l'estiu mengem gelats, no glaçats, i un whisky el prenem amb gel, no pas amb glaç, però per refredar-lo hi tirem un glaçó, un mot curt i coquetó que va desbancant el cubito.

De les llengües de neu que baixen per les valls, jo en diria més aviat glacera , perquè gelera també vol dir nevera , sobretot si parlem de les primeres que hi va haver o som mallorquins.

("I deixes sa gelera més decenta". T'estim, Antònia Font.) En tot això, però, tampoc m'hi faria fort.

En molts casos la sinonímia és possible. L'únic que cal tenir present és que el contacte amb el castellà més aviat ens gela que ens glaça.

Per tant, sense fer patinades, jo us recomano un cert decantament pel glaç . Sempre pot anar bé perquè aquesta glacera que és la nostra llengua no se'ns fongui ni s'ajunti amb l'altra.

Ah, i abrigueu-vos!