Una tardor complicada
Desafiaments. Som a les acaballes d’un estiu extrem abans d’una tardor incerta. El Mediterrani bull perquè la temperatura del mar s’escalfa. Hem vist incendis de prop i hem hagut de bregar amb l’estiu més càlid que s’ha registrat mai a Europa. La petjada del canvi climàtic es nota al camp i a la pell. Ha estat el recordatori definitiu de la intensitat dels desafiaments que vivim. Senyals d’alarma constants. Alguns, naturals; d'altres, provocats; de la sequera xinesa a les pluges torrencials del Pakistan. La urgència d'una acció coordinada a nivell global topa amb la fractura geopolítica provocada per la guerra d’Ucraïna.
Mentrestant, una gran flamarada als afores de Sant Petersburg, que es pot veure més enllà de les fronteres de Rússia, anuncia que Vladímir Putin ha decidit cremar el gas que no vendrà a Europa. Deu milions d’euros diaris incinerats en plena nova escalada del preu d’aquest hidrocarbur fins a màxims històrics.
Inestabilitat. Europa s’exposa a una tardor complicada. Els reptes polítics –per generar recursos, rebaixar desigualtats, oferir respostes a l’encariment dels preus o frenar les conseqüències climàtiques– viuen permanentment eclipsats per la picabaralla electoral. La UE sembla abocada a un escenari d’inestabilitat mentre el fantasma d’una nova crisi a l’eurozona reapareix.
La Itàlia dels excessos polítics torna a estar en campanya electoral. La tercera economia de l’euro ha convocat eleccions per al 25 de setembre amb els ultradretans Germans d’Itàlia de Georgia Meloni liderant les enquestes. El nacionalpopulisme va a l’alça coincidint amb el centenari de la Marxa sobre Roma organitzada per Benito Mussolini i les seves camises negres per imposar un règim feixista a Itàlia.
Grècia torna a preocupar. Un escàndol d'escoltes il·legals a l’oposició amenaça el govern del primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, i dibuixa un possible retorn a la inestabilitat política en un país on l’encariment de l’energia i la pujada de tipus d’interès posen contra les cordes l’endeutament públic, que ja és del 189% del PIB.
Canvis. La tempesta política i social és també transatlàntica, i amenaça el Regne Unit i el futur de l’administració Biden. El final abrupte de Boris Johnson ha coincidit amb un estiu de vagues, que han multiplicat la sensació de desgovern i de crisi social. El llegat del Brexit i de la política de terra cremada de Johnson han empitjorat, encara més, els efectes devastadors dels xocs geopolítics globals. Als Estats Units, Donald Trump s’ha dedicat aquest estiu a repartir avals per tot el país a diferents candidats republicans que concorrien a les primàries per a les pròximes eleccions de mig mandat. Alguns han estat suports a la fidelitat, d'altres només moviments oportunistes d’última hora, però, uns i altres, serviran per calcular la força del seu poder polític. Les midterm determinaran l’abast real del control de Trump sobre el futur del partit.
En plena crisi global i feblesa institucional, les urnes d’aquesta tardor seran un prova de foc per a la polarització política. Només cal veure què passarà el 2 d’octubre al Brasil de Bolsonaro i Lula, i a Bòsnia i Hercegovina, en plena tensió ètnica i sota l’amenaça de l’expansionisme serbi.
El creixement global es desaccelera i la incertesa política creix. De la gestió d’aquesta tardor en dependrà el fred d’un hivern en plena crisi energètica.