Un any després dels atacs terroristes de Hamàs, amb més de mil dos-cents morts i més de dos-cents ostatges, la resposta del govern d'Israel és la guerra en curs. Recordem-ne les xifres, només a la Franja de Gaza, sense incloure Cisjordània ni tampoc el nou front obert al Líban. Segons l'informe més recent de l'Euro-Med Human Rights Monitor, des del 7 d'octubre de l'any passat han estat assassinades a Gaza 50.292 persones (el ministeri de Salut de Gaza en té registrades poc més de 42.000), entre les quals 16.596 dones i 10.561 infants, així com centenars de periodistes i personal sanitari. Hi ha més de noranta mil ferits i més de deu mil desapareguts. També 1,9 milions de desplaçats, sobre una població de 2,2 milions. Dit d'una altra manera: de cada 10 palestins, 9 han hagut de deixar casa seva, gairebé sempre perquè ja no existeix. El secretari general de l'ONU, António Guterres (ara declarat persona non grata per Netanyahu i el seu govern d'aliats ultradretans i integristes), va denunciar que Gaza s'ha convertit en “un cementiri d'infants”. Dels morts, el percentatge de civils és d'un 61%.
Segons la revista mèdica The Lancet, encara cal sumar-hi les morts causades per la destrucció del sistema sanitari, l'acumulació de població en condicions d'absència total d'higiene o la falta d'aliments i aigua potable. S'han bombardejat hospitals i centres assistencials. S'han assassinat metges i personal sanitari. S'han bombardejat, també, camps de refugiats. L'estudi de The Lancet, que fa seu l'Organització Mundial de la Salut, estima que la quantitat de morts supera els 186.000, un 8% de la població de la Franja. Ignoro si un 8% és un genocidi. Significa fer grups de cent persones i, de cada cent, matar-ne vuit. Imaginem aquest exercici a la ciutat o al poble on vivim. No sé com en diríem.
La qualificació de genocidi acostuma a arribar a posteriori, quan el conflicte i la matança ja han acabat. La Convenció de Genocidi de les Nacions Unides i el seu grup de treball sobre inestabilitat política han comptat 43 genocidis al món, entre el 1956 i el 2016, que han causat més de 50 milions de morts. Defineixen genocidi com “qualsevol dels cinc actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquests cinc actes són: matar els membres del grup, causar-los greus danys físics i/o psicològics, imposar condicions de vida pensades per a la destrucció del grup, expulsar per la força els membres del grup i impedir els naixements dins el grup.
Ja fa mig any que Amnistia Internacional va fer pública una alerta de genocidi a Gaza. Hi afegia una observació terrible, que hauria d'importar a tothom: “Les bases morals i jurídiques d'aquell «mai més» que es va dir després de l'Holocaust s'han trencat”. Negar el genocidi només perquè el perpetren “els nostres”, o parlar de dret a la defensa o de guerra justa, i fer-ho des de la comoditat d'una tertúlia, d'un article d'opinió, d'una tarima de professorat o d'un tuit, comporta una forma especialment baixa de cinisme.
