El perquè de la perspectiva de gènere

Ahir apareixia en aquest diari una columna d’opinió sobre el Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària publicat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Com a integrant del grup d’expertes amb l’encàrrec d’elaborar aquest document, agraeixo a l’autor de la columna la seva difusió i a l’ARA l’oportunitat de rèplica davant la representació desinformada i errònia d’una política que beu d’un mandat del Parlament de Catalunya (la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes) i que ha estat reconeguda com a bona pràctica per l’European Institute for Gender Equality (l’organisme especialitzat de la Unió Europea per promoure la igualtat).

La perspectiva de gènere a la docència és, de manera indestriable, una qüestió d’equitat i de qualitat. El punt de partida d’aquest principi d’actuació dels poders públics és el següent: les polítiques o els programes que no tenen en compte les realitats, les expectatives, les oportunitats o les necessitats diverses fruit de les construccions socials i culturals sobre la feminitat i la masculinitat (gènere) o derivades d’aspectes biològics com ara processos fisiològics o hormonals (sexe) reprodueixen i reforcen les desigualtats existents. Els exemples abunden. Les dones tenen una probabilitat més elevada de morir d’un atac de cor perquè no manifesten necessàriament els símptomes més coneguts (dolor agut a la part esquerra del pit que s’estén cap al braç). L’alçada i la massa corporal dels ninots emprats en les proves de xoc dels vehicles obeeixen a la mitjana estadística dels homes, cosa que posa en risc la vida de les persones amb paràmetres corporals diferents. Les respostes dels assistents virtuals contenen nombrosos estereotips sexistes. Són incomptables les sentències judicials en casos d'agressions sexuals que menystenen l’experiència de les víctimes amb el (no) consentiment. Dues terceres parts dels llibres publicats són escrits per dones però la gran majoria dels llibres ressenyats corresponen a escriptors.

Aquestes situacions –extretes de recerca publicada– evidencien que les universitats no han equipat les persones graduades en medicina, enginyeria, informàtica, dret o humanitats, per esmentar algunes titulacions, amb les habilitats i competències adequades per satisfer les necessitats del conjunt de la població. Les conseqüències d’aquest dèficit són dramàtiques, especialment per a les dones però en ocasions també per als homes. Per exemple, els homes pateixen una mortalitat més alta per càncer de pell perquè es cuiden menys i acudeixen poc a les consultes mèdiques (com a pacients o acompanyants de familiars), denuncien menys les agressions sexuals (perpetrades fonamentalment per altres homes) per por a l’estigma, o tenen hàbits de compra mediambientalment menys responsables perquè les bosses de roba reciclables es llegeixen com a femenines. Perquè les campanyes de sensibilització o els serveis d’atenció tinguin en compte com el gènere influeix en les actituds i les conductes, resulta evident que la formació universitària ha d’haver tractat aquesta qüestió.

La inclusió d’una competència transversal en els plans d’estudi de totes les titulacions té, doncs, com a objectiu posar en relleu les variables sexe i gènere per entendre la realitat i problematitzar les teories i les anàlisis empíriques que, malgrat concebre’s com a universalment vàlides, prenen els homes com a model de referència (també el context occidental, ja que l’etnocentrisme hi és molt present). Suposa igualment tenir en compte la diversitat interna del subjecte dones i del subjecte homes i superar les explicacions basades en estereotips de gènere. Més enllà dels continguts, la perspectiva de gènere implica prestar atenció a les fonts d’autoritat que es proporcionen. Diferents estudis mostren que la bibliografia dels plans docents no supera, de mitjana, el 20 per cent d’autores, una proporció que no reflecteix el volum ni l’impacte de les contribucions realitzades per les dones i que sosté un imaginari simbòlic on l’expertesa cau sempre del mateix cantó. D’altra banda, les dinàmiques de gènere travessen les interaccions a l’aula, ja sigui en el nombre i tipus d’intervencions que fan els homes i les dones estudiants, en les interrupcions que pateixen o en l’actitud envers el professorat (a les professores se’ls atribueix menys autoritat acadèmica però se’ls exigeix més empatia).

En definitiva, la incorporació de la perspectiva de gènere millora la qualitat dels graus i dels postgraus i s’alinea tant amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides com amb l’objectiu fundacional de l’acadèmia: combatre les injustícies per contribuir a la transformació social.