El gènere de la corrupció

i Tània Verge
09/09/2016
3 min

Les dones i els homes experimenten, perceben i pateixen la corrupció de maneres diferents. Nombrosos estudis acadèmics i d’altres publicats per organitzacions internacionals com les Nacions Unides o Transparència Internacional indiquen que les dones es veuen menys involucrades en pràctiques corruptes que els homes. Això no es deu al nivell de representació inferior de les dones en institucions i organitzacions polítiques o econòmiques. De fet, als països democràtics s’observa que allà on la representació de les dones és més elevada la corrupció és menys severa. Aquests estudis mostren també que les empreses amb més presència de dones als consells d’administració participen menys en suborns a les autoritats públiques. Cal recordar aquí la presència de dones en les nostres institucions: 40% al Parlament, al voltant del 30% al Govern i els alts càrrecs de l’administració, i menys del 20% als consells d’administració de les grans empreses.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquesta correlació no implica necessàriament causalitat directa. El fet que hi hagi menys prevalença de la corrupció entre les dones es podria deure a una possibilitat més baixa d’involucrar-s’hi. Les relacions socials de gènere condicionen les oportunitats de la corrupció de diverses maneres. D’una banda, la corrupció es gesta en xarxes informals i opaques de poder, fonamentalment masculines (les old boys’ networks), de les quals les dones han estat tradicionalment excloses. De l’altra, el gènere, com a construcció social, és una font d’estereotips. L’aversió més gran al risc atribuïda a les dones fa que siguin considerades sòcies menys fiables i se les convidi menys a participar en trames de corrupció. A més, se’ls ofereix un suborn de menys quantitat, de manera que es reprodueix així la discriminació salarial observada en l’àmbit laboral. Aquest estereotip té suport empíric. Diferents estudis indiquen que les dones polítiques es fan enrere o denuncien la trama de corrupció amb més freqüència que els homes.

Seguint amb els estereotips, s’associa les dones a més integritat i honestedat, i així les dones esdevenen un símbol anticorrupció. Arreu d’Europa moltes plataformes socials i polítiques contra la corrupció estan encapçalades per dones. Esclar que tothom pot tenir al cap una dona política acusada de corrupció a Catalunya o Espanya, però els números absoluts o relatius de persones investigades i/o condemnades per aquest motiu suggereixen que la corrupció és fonamentalment masculina. Aquestes dones, a més, són sovint retratades a la premsa com a “esposes de” que afirmen que no tenen coneixement dels negocis del seu marit. En aquests casos, els estereotips sexistes neguen la possibilitat d’agència de les dones.

Pel que fa a les actituds respecte a la corrupció, segons mostren les enquestes, les dones hi presenten una tolerància més baixa, especialment als països amb un estat del benestar més desenvolupat. I és que la corrupció redueix els recursos pressupostaris, i minva per tant les possibilitats de despesa pública en serveis i polítiques d’acció social. És precisament per aquest motiu que, malgrat que estan menys involucrades en pràctiques corruptes, les dones són les que més en pateixen les conseqüències, a causa de la persistent divisió sexual dels treballs de cura i la feminització de la pobresa. La corrupció i la desigualtat de gènere estan, doncs, fortament interconnectades. Dit d’una altra manera, la corrupció té gènere. La desigualtat de gènere alimenta la corrupció, i viceversa: la corrupció agreuja la desigualtat de gènere.

La perspectiva de gènere esdevé així imprescindible per al disseny d’estratègies eficaces i socialment justes de lluita contra la corrupció. També resulta rellevant per avaluar la qualitat de la pròpia representació política. La prevalença de la corrupció pot desmotivar moltes persones de participar en la política institucional, especialment aquells grups històricament discriminats, com és el cas de les dones. Finalment, cal estar amatents a altres qüestions fonamentals. Primera, si les institucions es feminitzen però la corrupció no minva, a quines esferes s’ha desplaçat el poder? Segona, no es tracta d’una guerra de sexes. Canviar Lehman Brothers per Lehman Sisters no solucionarà la corrupció ni la desigualtat de gènere si no prestem atenció a com la desregulació de l’economia i les finances sustenta un capitalisme de casino que s’escapa de la supervisió pública i que no garanteix la sostenibilitat de la vida.

stats