Els últims dies el magnat de Hollywood Harvey Weinstein ha sigut acusat d'abús i assetjament sexual per tantes actrius que ja quasi he perdut el compte. Rose McGowan, Gwyneth Paltrow, Angelina Jolie i Asia Argento són només algunes de les víctimes d'aquesta trama d'abús de poder. Cap d'elles havia parlat abans per por de les més que possibles represàlies. Silenci a canvi de feina.
En aquest moment en què la gent es posa les mans al cap, cridant als quatre vents que situacions com aquesta no es poden permetre, jo només puc pensar que potser és hora de mirar enrere i donar visibilitat a les nostres pròpies experiències. Per cada dona que parla, quantes n'hi ha de callades?
Per aquest motiu m'he alegrat de trobar a les xarxes socials una campanya de conscienciació contra els abusos. El 'modus operandi' és senzill: has d'escriure “Me too” ("A mi també") als teus perfils si alguna vegada has sigut víctima d'abusos o agressions sexuals. El món escolta. I, ¿sabeu què? A mi també.
La primera vegada que em van tocar sense permís tenia 13 anys, al metro, anant a l'escola. Me'n recordo perquè encara portava l'uniforme verd i groc, amb una faldilla de llana que feia que em piquessin les cuixes quan es fregaven amb les parets del vagó. Un home gran es va posar davant meu, tan enganxat a mi que el sentia respirar. Duia ulleres i era mig calb. Aprofitant l'aglomeració em va agafar la mà i mirant cap a l'altra banda em va començar a acariciar els dits, fent lliscar la mà sota el puny de la meva jaqueta fins a tocar-me el canell. Em vaig quedar paralitzada per la por. Ningú va fer res. Quan va arribar la meva parada vaig sortir del metro sentint que la mà em cremava.
L'any següent un noi em va tocar el cul mentre anava pel carrer. Un altre home es va començar a masturbar al tren on jo estava asseguda. Em mirava fixament. Llavors em vaig adonar que el que els posava calents no era la meva joventut sinó la meva indefensió. Teia 14 anys i s'excitaven en veure'm vulnerable. Als 18 vaig començar a treballar com a model i l'estat d'alerta constant es va convertir en el meu dia a dia durant les sessions. Un fotògraf em va tocar sense consentiment, un altre es va despullar fent servir una excusa barata. I més, molt més. Tant de bo pogués comptar amb els dits d'una mà les vegades que un home s'ha saltat el meu consentiment.
El meu cas no és únic, ni molt menys una excepció.
El preu de mirar a una altra banda passa per perpetuar i justificar conductes que ja haurien d'estar més que erradicades. Hem de parlar perquè el món s'adoni de la magnitud d'aquest problema. Assenyalem els culpables. Ensenyem els joves. Escoltem les víctimes.
Digues, ¿tu també?
Puedes leer aquí la versión en castellano