Tamames, Espanya en veu alta

Tamames diu que encara que hagi acceptat representar un partit ultra, ell no és un ultra. I deu tenir raó, perquè en allò que toca Catalunya i el català, el candidat per un dia a la presidència del govern espanyol dirà exactament allò que diuen en públic PP i Ciutadans i que ha expressat públicament més d’un baró territorial del PSOE.

Tamames considera una “aberració” que a Catalunya s’ensenyi en català. I creu que cal reformar la llei electoral perquè els vots als partits catalans valguin menys que els dels partits espanyols i, d’aquesta manera, evitar que els governs de l’Estat hagin de caure en el "xantatge" i hagin de fer “concessions” als “separatistes” com les que van haver de firmar González, Aznar, Zapatero i Rajoy.

En el fons, Tamames voldria que Espanya fos França i així poder arraconar definitivament aquests espanyols defectuosos que poblen les costes del nord-oest, del nord, del nord-est i de l’est peninsular i les Balears. Quan es va veure en la necessitat de convertir-se en una democràcia, Espanya va tenir un instant de mala consciència històrica i va permetre el que ara ja no permetria per patriotisme constitucional. Allò va ser una debilitat, un error del sistema que caldria corregir.

Així doncs, pel que fa a Catalunya i a l’acceptació de la pluralitat dins d’Espanya, no serà un discurs ultra. Serà un discurs que sonarà gratament centrat als milions d’orelles que fa temps que senten aquest mateix discurs, pronunciat des dels partits, des dels mitjans i des de les sentències judicials. Quan parlarà de nosaltres, Tamames no farà una censura ultra a Sánchez, li farà una moció espanyola i molt espanyola, és a dir, castellana.