Joan Tardà deia, l’altre dia, que anar a una repetició electoral fora “per tallar-se les venes”, i trobo que té raó. Sobretot perquè si ho fas una vegada vol dir que ho pots fer –ho has de fer– una altra vegada, si el resultat és similar i, anar-hi anant, que qui dia passa any empeny. Què faran, si arriba el dia joiós de la convocatòria electoral, els partits? Una campanya igual? Aprofitaran els cartells dels candidats (excepte Esquerra)? Una repetició electoral, en aquests moments, no li fa il·lusió ni a la padrina d’en Carrizosa. Que no triguin gaire a posar-se d’acord. Ja ho entenem, escoltin, que el Hard Rock ara ja no serà el lluciferià “macroprojecte que fomenta la ludopatia”, com va dir-se.
L'única solució futura que em sembla que podem tenir és la de la “segona volta”. Si hi ha un candidat, dos candidats, que han obtingut més vots que els altres, els votants de partits minoritaris tenen l’oportunitat, en aquesta segona volta, de decidir entre aquests candidats. Esclar que això fa perdre quota als petits, però és millor això que anar al basar a comprar gilets, seguint la profecia d’en Tardà. Salvador Illa ha guanyat les eleccions. Pot governar en minoria si els indepes ho faciliten. Llavors, els seus vots ens poden ser útils, als ciutadans, per obtenir coses molt urgents que necessitem. Els independentistes catalans, a l’estil dels bascos, haurien d’aconseguir el blindatge de la llengua i un finançament just, tenint en compte que aquí la vida és molt cara, però els impostos que paguem, les quotes d’autònoms, les pensions, són iguals a tot l’Estat. Direu que això és “peix al cove”. Sí. Millor peix al cove que no que et vagin donant peixet.
