El tafaner
Acabo de fer un descobriment, per partida doble. El mes d’abril passat em van convidar a la 9a Fira Literària Cid i Mulet, que cada any se celebra a Jesús, una població que un servidor desconeixia i que m’ha semblat la mar d’interessant i curiosa. Primer de tot pel nom, tan evocador, per l’alta concentració de comunitats religioses que històricament ha tingut aquest antic barri de Tortosa, en concret un convent franciscà, que justament es deia el convent de Jesús. El poble està enganxat a Tortosa, però l’any 1994 es va constituir com a entitat municipal descentralitzada (EMD); o sigui, que se’n va independitzar, i puc assegurar que la secessió està justificada. Jesús té vida pròpia. Belluga.
A més, any rere any, Jesús es va fent conegut per un fet inaudit: una fira literària. L’esdeveniment porta el nom d’un jesusenc il·lustre, el meu altre descobriment, l’escriptor Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907 - Mèxic, 1982). Porto tot l’estiu que no llegeixo una altra cosa. M’ha produït un plaer estrany, com d’exclusivitat, la sensació que s’experimenta quan descobreixes una cala despoblada o un bar inèdit on hi fan algun plat especial i on no hi ha mai ningú. Cid i Mulet és una platja poc trepitjada, un plat poc conegut, sobretot pels lectors que no són de les Terres de l’Ebre.
Als autors convidats a la Fira Literària Cid i Mulet se’ls regala una bossa amb llibres. A mi em va caure a les mans el Volum I de les Obres completes de l’autor jesusenc i em vaig assabentar que l’any 2007 el seu poble natal n’havia celebrat el centenari del naixement gràcies a la intervenció directa d’un altre ebrenc il·lustre, un excitador cultural, escriptor i biògraf que es diu Emigdi Subirats. En la seva introducció al Volum I defineix Cid i Mulet com un autor polifacètic i un gran intel·lectual catalanista, “la lectura de l’obra del qual no ens ha de deixar indiferents”. Ho ha aconseguit!
Aquest primer recull de Cid i Mulet, a cura de Subirats, publicat per l’Ajuntament de Jesús amb la participació d’altres entitats, inclou tres novel·les en català: A l’ombra del Montsià, Rosa Maria i Destins, que ja és una novel·la d’exili i aprofundeix en la Guerra Civil. Desconec els altres dos volums.
Pel que llegeixo, Cid i Mulet, que va haver d’exiliar-se a Mèxic per les raons polítiques que ja imaginem, també va escriure algunes novel·les en castellà. De moment, m’he llegit A l’ombra del Montsià i m’ha interessat enormement. S’hi toca subreptíciament i amb intel·ligència un tema cabdal, que serpeja per tota la novel·la i que és la xafarderia, un dels trets més acollonants i definitoris de la nostra cultura de cada dia. “Centrant-nos en el fil de l’argument -explica el curador de l’obra-, els protagonistes, l’Anna Rosa i el Lluís, van creixent dins d’un ambient de perills i de sacrificis i es veuen afectats per unes ombres, típiques dels pobles rurals, de perpètua murmuració sobre la seva vida i especialment sobre la seva relació”. El tema de la xafarderia, el safareig, fa la novel·la summament atractiva i constata un fet: que la tafaneria és un dels esports nacionals més característics i divertits que tenim.
Mentre segueixo amb la lectura de Cid i Mulet, he fet el tafaner i he descobert que havia sigut funcionari a l’Ajuntament de Tortosa, i també redactor d’alguns números de la Revista de Catalunya que es van editar a Mèxic. Però en paral·lel he començat a buscar informació sobre l’Emigdi Subirats: m’adono que és de Campredó, professor d’anglès en un institut, i que segurament hauria de dedicar un racó al prohom que ens ha descobert la figura sensacional de Joan Cid i Mulet.
