La tàctica TikTok

En la setmana del Mobile World Congress és oportú recordar una xifra: al voltant de 1.053 milions de persones. Aquest és el nombre d’usuaris que té TikTok arreu del món, i una gran part són menors d’edat.

Des de fa uns dies, TikTok permet limitar el temps que els menors utilitzen la plataforma. Farà falta que els pares dels menors de 13 anys els donin una contrasenya per continuar connectats, i als més grans els apareixerà un missatge informatiu sobre el temps que porten connectats.

Aquesta és la tàctica TikTok: davant de la preocupació social que genera la gran quantitat d’hores que els més joves dediquen a les xarxes socials, ofereixen una solució més estètica que possiblement efectiva. Però qui sap si aquest és un primer pas per entrar en un debat més profund sobre com s’ha de regular el disseny d’aquest tipus d’aplicacions dirigides a mantenir-nos enganxats, el que tècnicament s’anomena disseny persuasiu. La part positiva és, doncs, aquesta: per primer cop una empresa com la de TikTok pren una mesura que, més enllà de si funciona o no, ens permet posar el focus en el disseny persuasiu de l’aplicació i no tant en la idea que d’alguna manera som culpables de fer-ne un ús abusiu.

Expliquem això amb un exemple. ¿Recorden el cas de l'empresa Purdue Pharma, que durant anys va comercialitzar opioides que són a la base del gran problema d’addicció que tenen als Estats Units? Davant l’evidència que milers de persones s'hi feien addictes, la seva explicació era similar a dir que les persones fan un mal ús del medicament i que per això s’hi enganxen. ¿No els sembla que està començant a passar una cosa semblant amb les noves tecnologies, i especialment amb les diverses xarxes socials i alguns videojocs? ¿Som nosaltres, i en particular els joves, "culpables" d'utilitzar-los massa i sense gaire sentit? ¿Som nosaltres els que ens hi enganxem perquè d’alguna manera som dèbils i no sabem utilitzar-los millor? 

Doncs sí, igual que en el cas de la pandèmia d’addiccions a opioides als Estats Units es tracta de com la substància ha estat formulada i distribuïda, en el cas de les xarxes socials el que enganxa és el seu disseny persuasiu. Aquest disseny ha estat treballat pas a pas per generar-nos una tempesta de neurotransmissors, en forma de petites descàrregues de dopamina, que no fan més que consolidar i reforçar un hàbit de consulta compulsiva del mòbil i per extensió de les xarxes socials: per això ens costa tant no atendre les notificacions de WhatsApp. Aquest últim és "l'hàbit" per definició: un comportament automàtic davant d'un estímul (el so o la bombolla vermella), un comportament (obrir WhatsApp) i una recompensa (plaer per reducció de la incertesa) en forma de petita descàrrega de dopamina.

Portin aquest circuit de senyal-comportament-recompensa a una xarxa com TikTok, on un gran percentatge de vídeos actuen com a disparadors d’aquesta cascada d’hàbits. Són vídeos carregats d’elements emocionals: música, so, moviment, filtres, sentiments, humor; i que a més són curts perquè ràpidament tinguem nous estímuls (disparadors de l’hàbit) i es mantingui alta l’activació. Amb tot això, ja tenim un disseny que enganxa.

Ara bé, es podria fer alguna cosa per evitar-ho? Vet aquí algunes idees, aprofitant la tàctica TikTok: que totes les aplicacions mòbils de xarxes socials ens permetin reconfigurar i limitar l’scroll infinit, que puguem triar no veure els likes que ens fan, que ens puguem incloure en algun tipus de llista que ens impedeixi descarregar-nos una aplicació determinada, que no es permetin aplicacions que no es puguin utilitzar a través de la versió web (és a dir, que no sigui obligatori descarregar-se l'app). I sí, per aprofitar la tàctica TikTok, també que ens arribi un missatge amb el temps que hi dediquem i, posats a fer, que vagi una miqueta més lenta i demani introduir la contrasenya cada cert temps. 

Si penseu que una aplicació així no us interessaria és perquè ja heu detectat el que us enganxa de les que teniu.

Són mesures dràstiques, i els experts en experiència d'usuari suarien, però pensem què passa quan algú va a comprar un paquet de tabac i a la capseta hi diu "El tabac mata", o a la publicitat de l’alcohol s'hi diu "Begui amb moderació". ¿No s’està advertint l’usuari que aquelles substàncies no són precisament positives per a la seva salut, i que són les substàncies i no tant la voluntat de la persona les que poden generar addicció?

Fins ara, en xarxes com TikTok tota la responsabilitat sobre l’ús abusiu i la dependència que generen ha recaigut sobre els usuaris, i sobretot els més joves, que, esclar, "en fan un mal ús". No és cert, o almenys no totalment. L'ús que en fan ha estat planificat, no és màgia, són tècniques de disseny persuasiu. Potser al final les xarxes socials ens hauran d’enviar un missatge del tipus "Compte, aquesta xarxa social enganxa!"