La T-Maduresa
El president Aragonès ha anunciat un paquet de mesures (300 milions d’euros) per fer front a la crisi que ve: “100 euros d'ajut per alumne a les famílies amb rendes mitjanes i baixes, ajudes al lloguer per als joves i l'ampliació de la T-Jove fins als 30 anys”. En canvi, “ha descartat rebaixar la pressió fiscal dels catalans, al contrari del que han fet el País Valencià, Andalusia i Madrid”. Pel que fa a la independència, proposa un "acord de claredat", com el del Quebec. De vegades, als matrimonis, l’un vol anar a sopar al bar de sota, perquè tot està tancat, i l’altre ni de broma, però no diu cap altre lloc. Només que té gana. Si el Govern s’acabés trencant justament per aquesta proposta seria una dramèdia, que en diuen ara per dir tragicomèdia.
Sobre la pressió fiscal tinc una idea. Andalusia, sense l’impost de patrimoni, es quedarà sense noranta-cinc milions d’euros (de dos o tres ricatxos). Com que és una comunitat que rep dels altres, potser que el govern català pensi, de seguida, en crear un impost nou per poder-los ajudar solidàriament. Per exemple, un impost als tatuatges. No dic “begudes ensucrades” perquè va ser tombat i no dic “vi i cocteleria” perquè l’hauria de pagar jo sola. També trobaria bé que aquestes comunitats que eliminen impostos a les rendes altes facin públic, de seguida, si tenen entre els seus membres distingits, alguns dels beneficiats per l’última amnistia fiscal. És que a mi no me n’han fet mai cap i m’encantaria.
Les mesures, doncs, em semblen totes molt bé, excepte la de la T-Jove, que jo ampliaria per als boomers que som en terra de ningú. Facin-nos una T-Maduresa, hosti. Ja ho diu la cançó. “Massa jove per a la Targeta Rosa, massa vell per a la T-Jove”.
