No aniran a la presó

El cas d’aquest home, tractat no com un home per part de la policia, al Bages, que s’està jutjant aquests dies, surt a les notícies. Al matí, a Catalunya Ràdio, en posen els àudios, gravats per ell mateix. “Soc humà...”, es queixa l’agredit. “Ets un negre”, li diu l’agressor. Gela el cor la moral d’aquests policies, que –amb el to transcendent, ofès, superior, greu, suspicaç– li adverteixen, com pel seu bé: “Si veus policia, corre”.

Que un agredit hagi de dir, en to de queixa, que és humà, per reclamar un tracte just, per reclamar que no se li pegui, és la destrossa del contracte social. Impossible raonar amb aquests dos agressors. Els seus actes no responen a un raptus, a un descontrol. Estan pensats.

Se’ls ha expulsat dels Mossos, però no entraran a la presó, perquè s’han declarat culpables. Quan facin treballs comunitaris riuran i faran brometes sense que ho vegi la psicòloga. Faran aquell posat de nen gran, volgudament, que fan alguns reclusos.

Que aquest cas no desperti alarmes, ni consens, ni tertúlies, ni un discurs únic és també una mena de racisme. Com és que no en parlem a tota hora, quan per menys ens omplim la boca de culpa de classe, religió, gènere i continent? Com és que se li pot pegar a un home perquè és negre i pobre (als rics, esclar, se’ls fa la gara-gara)? Com és que la nostra moral és un monocultiu impossible de llaurar als mil camps del nostre voltant? Les paraules dels policies blancs al negre pobre són les més nazis que he sentit, les més purament nazis que he sentit en molt de temps, les que m’han fet por de veritat, lluny dels escarafalls que, sí, ens ocupen totes les hores del dia.