Quin és l'objectiu, senyories?
La majoria parlamentària sobiranista va ser ahir incapaç de posar-se d'acord i va preferir desconvocar el ple del Parlament. Incapaç de pactar una fórmula per delegar el vot dels diputats empresonats o a l'exili, el fons de la qüestió és si Carles Puigdemont ha de rebre el mateix tracte que la resta d'encausats i ser suspès com a parlamentari. El debat es va convertir en un enfrontament intern dins de JxCat i alhora de JxCat amb ERC, donant mostres de desorientació de les forces que formen el Govern i amb dures acusacions públiques de mentiders i de fer el joc a altres interessos. L'espectacle públic va facilitar a Ciutadans i al PP representar amb habilitat el paper d'indignació democràtica que tan poc els escau. La tensió que s'ha viscut a Catalunya des de l'octubre passa factura, i l'existència de presos polítics i exiliats condiciona l'actuació política i la capacitat de retre comptes als ciutadans, però és imprescindible explicar de manera clara quins són els objectius polítics de cadascú. ¿L'objectiu comú és ampliar la base sobiranista i guanyar eleccions? ¿L'objectiu és penjar-li al president del Parlament la llufa de traïdor a la causa? ¿Ampliar el nombre d'inhabilitats? ¿L'objectiu és protegir el president Puigdemont i prometre una restitució titànica?
Ahir el ple del Parlament no es va celebrar i la cambra es reobrirà al setembre. Mentrestant, s'haurà d'avançar en la definició d'estratègies que no facin malbé la credibilitat de les institucions.
