Diuen a les notícies que el 45% dels aspirants a mestre han suspès les proves d’aptitud personal i s’han quedat amb un “no apte”. Això, els alumnes que venien del batxillerat. Entre els que venien dels cicles formatius, els suspesos han estat el 65%.
De què els examinen? De competència comunicativa, és a dir, de la capacitat de comprendre “amb visió crítica el significat de textos escrits” o “l’habilitat d’expressar arguments per escrit amb claredat”, i de competència logicomatemàtica, en què s’avalua “la capacitat d’usar” coneixements de les matemàtiques per resoldre problemes. Semblen exigències del tot raonables tractant-se de futurs mestres.
Però, a la notícia de l’ARA, diu una professora: "Ens arriben a cicles formatius amb un nivell de comprensió lectora i d'ortografia baixíssim" i "Hem de canviar com funcionen les coses a l'ESO, perquè no pot ser que diguem «No pressionem els nens perquè, pobrets, pateixen»".
Encara bo que la Generalitat (i el Govern Balear) van requerir aquestes proves. Però el que deixen al descobert és un problema que sentireu a dir a mestres i professors d’aquest país: que als joves els costa entendre el que llegeixen i que els costa molt més expressar-se oralment o per escrit. I els professors més veterans lamenten que el que abans s’ensenyava als dotze anys ara s’ensenyi als catorze. És fatal per a tots els alumnes, però molt més per a aquells que volen ensenyar als alumnes del dia de demà.
L’escola és un reflex de la societat i no pot fer miracles, però si no aconsegueix actuar com un gran factor de correcció acaba expedint títols amb poc valor a alumnes que surten amb un aprovat que no és tal en el mercat de treball. I d’això se’n diu ficció.
