Un suspens ajornat
A escola, quan trèiem un 4,5 d’alguna assignatura, anàvem al despatx del professor a pregar perquè ens l’aprovés. De vegades hi havia circumstàncies atenuants que feien possible esborrar el maleït “insuficient”. Si l’actitud a classe era bona, si havies demostrat que t’hi esforçaves, si la resta de notes eren bones, el professor podia mostrar-se magnànim i aprovar-te, prèvia promesa de redoblar els esforços de cara a la següent avaluació, o a canvi d’entregar un treball per arrodonir la nota.
En política, els examinadors –els ciutadans– solen ser més exigents. És molt estrany que un líder o un govern rebin una nota per damunt de 6. Això és així perquè la gent atorga millor nota al partit que ha votat, i més dolenta al partit del qual se sent més lluny. Amb un mapa de partits tan parcel·lat com el nostre, la mitjana sol estar al voltant del 5, i són aquestes dècimes de més o de menys el que indiquen si una administració està ben valorada. Segons l’últim baròmetre del CEO, el govern català ha obtingut una nota de 4,4. Si ho resumim en un titular, és un suspens. La qüestió és si en aquest cas també es donen les circumstàncies atenuants que poden permetre a l’equip de Pere Aragonès somiar amb un aprovat a final de curs.
Entre aquests atenuants hi ha el de la situació política i econòmica. La ressaca del Procés i les incerteses per la situació internacional de ben segur que han perjudicat la valoració dels governs. Així, segons el mateix sondeig del CEO, mentre la Generalitat rep un 4,4, l’Ajuntament de Barcelona rep un 4,3 i el govern espanyol un 4,0. Una altra dada que pot consolar ERC és que el seu govern rep l’aprovació del 53% dels enquestats, mentre que la del govern espanyol es queda en un 46%. Hem de tenir present que Aragonès governa en solitari, representant només el 24% dels diputats i el 21% del vot emès a les eleccions del 2021.
Malgrat tot, hi ha dades que són preocupants per al partit del govern, començant pel grau de coneixement del president, i pel desconeixement de la seva gestió per part d’un alt percentatge d’enquestats (un 79% considera que el govern no explica bé les seves polítiques). En això hi té a veure el fet que el baròmetre no demana l’opinió sobre l’aposta estratègica més rellevant d’ERC, i també la més mediàtica: la taula de diàleg amb el govern espanyol, d’on es deriven els indults i la controvertida reforma de la sedició. Però és evident que l’acció de govern (entesa com a gestió dels serveis públics) passa molt desapercebuda, i aquest és l’únic actiu que ERC té en aquest any on els pressupostos donen marge per a la política domèstica, mentre que la gestió del conflicte amb Espanya sembla haver entrat en una mena de llimbs.
Amb un pressupost fet a base de renúncies, però molt expansiu, l’equip d’Aragonès té un any per vendre un missatge creïble del que es proposa fer, amb eixos clars, mesures comprensibles i un model de país al darrere. En aquest sentit, ERC haurà de mirar amb lupa altres dades que criden l’atenció del baròmetre: els catalans fan una bona valoració de l’escola concertada i de la sanitat privada, i no donen l’esquena a una baixada d’impostos, especialment l’impost de successions (que és precisament el més redistributiu de tots). Aquesta basculació cap a la dreta és més acusada en les franges de població més joves. Suposa un avís important per a ERC, però també per als Comuns i la CUP, i un estímul per a Junts i PSC, que semblen haver percebut aquest canvi de vent abans que ningú.
En resum, un 4,4 és una mala nota per al govern, però sembla que hi ha prou gent a Catalunya disposada a esperar un any abans de dictar sentència.
