Susanna Griso defensa Ana Rosa

No és habitual que les dues estrelles televisives matinals a Espanya interactuïn entre elles, i menys des dels seus programes. La dura competitivitat entre cadenes i la diferència relativament ajustada d’espectadors imposa l’aparent ignorància del rival. És evident que Espejo público (Antena 3) i El programa de Ana Rosa (Telecinco) es controlen l’un a l’altre, s’influeixen, intenten simultaniejar les pauses publicitàries i hi deu haver pugnes considerables per aconseguir testimonis, però són misèries que es mantenen al marge de la pantalla. També és cert que entre les presentadores sempre ha existit un elegant fair play, especialment quan alguna de les dues no ha pogut fer el programa per qüestions familiars i s’han enviat missatges afectuosos en directe.

Divendres passat ho va fer Susanna Griso per un motiu força diferent. Fa una setmana, el dilluns, Ana Rosa va tornar de les vacances amb un canvi d’imatge que va tenir molta repercussió a les xarxes socials amb to de burla, menyspreu i comentaris masclistes. “ Esta semana una compañera mía, no hace falta que diga su nombre, y que arrancaba programa este lunes, ha sido insultada y alguien se ha hecho eco de esos insultos para convertirlo en titular ”, advertia Griso. La nova aparença de Quintana havia acabat convertint-se en notícia en molts mitjans de comunicació que buscaven el clic morbós. Griso afegia: “ Parece que era un titular periodístico. Que si se ha puesto bótox, que si se parece a menganita... ” Griso, en un atac de clarividència, va apel·lar a la dignitat professional: “ ¿Esto es periodismo? ¿Quién decide encapsular esta mierda, con perdón, y convertirla en titular? ¿Los que se llaman periodistas, que creen que eso es noticia porque les da clicks? ” Resulta irònic veure la Griso donant lliçons sobre què és i què no és periodisme, però, en aquest cas, té raó. A partir d’una determinada edat, la tele és cruel amb les dones. Les evidències del pas del temps en elles generen rebuig i burla perquè es posen en contrast amb la tirania de la perfecció estètica i la joventut que se’ls exigeix a la televisió. És aquesta mateixa tirania la que obliga moltes presentadores a camuflar-se els anys amb tota mena de recursos, sovint inútils. Tampoc es tolera certa pretensió de modernitat en les persones grans. Als homes no els passa. En el seu cas, l’edat no és sinònim de decrepitud ni d’esperpent sinó d’experiència. Dilluns, Ana Rosa va agrair en directe a Susanna Griso el suport que li havia demostrat públicament tot i que va voler deixar clar a l’audiència que totes les tonteries que es diguessin sobre el seu pentinat o el seu aspecte li eren exactament igual. És més, el seu nou aspecte semblava fins i tot una estratègia per cridar l’atenció sobre el seu retorn. El pim, pam, pum masclista i cruel contra Ana Rosa i tot l’enrenou mediàtic ha sigut la millor promoció del programa i un reclam per a molts espectadors per prémer el botó de Telecinco al comandament.