Susanna, i ara què faig?
I la Susanna felicita la feina feta i s'encarrega de donar-li a l'alumne un altre dibuix per fer abans d'una pausa per berenar mandarines. L'ambient és animat, es comparteixen retoladors, es mostren els estoigs de casa com un tresor, s'ensenyen les il·lustracions de cadascú, riuen i canten mentre ens ajuden a fer el diari. Dies abans de venir han escrit sobre l'escola i el confinament i ho hem aprofitat per saber com estan. En conjunt valoren més que mai anar a l'escola, veure els amics, tenir mestres que s'enfaden però que els escolten i els respecten. Passen fred a les aules, s'han acostumat a les mascaretes i han passat angoixa durant el confinament perquè té conseqüències econòmiques, tot i que també han vist més la família.
La pandèmia del coronavirus ens canviarà a tots i també als nens i als adolescents i farem bé d'estar alerta sobre les seves tristors i angoixes. Però en un moment socialment complicat cal dir que una cosa ha sortit bé i aquesta ha sigut la tornada a l'escola. Quarantenes amunt i quarantenes avall, però els centres han aconseguit continuar defensant l'escolarització presencial, la calidesa de la relació humana, els aprenentatges informals i la capacitat d'adaptar-se a les aptituds dels nois i noies. Que aquest diari especial fet amb l'excusa del Dia de la Infància serveixi per donar les gràcies als professors que mantenen les escoles obertes i la lluita contra la ignorància en temps tan difícils.
