Les pastilles que no estimaven les dones
He estat prenent pastilles anticonceptives des dels 18 anys. Ara en tinc 31. Les vaig començar a prendre com a tractament mèdic quan em van diagnosticar la síndrome de l’ovari poliquístic. Després les vaig adoptar com a mètode anticonceptiu. Tot i que les he deixat en períodes molt curts –durant pocs mesos– porto la major part de la meva vida adulta alterant amb hormones el meu cos.
N'he pres de diferents marques comercials que m'han afectat de diferent manera: algunes m'han provocat pujades de pes; altres, canvis a la pell i excés de pèl en zones on abans no en tenia, fatiga, apatia, etc. Però el que m'ha afectat amb més duresa han sigut les alteracions en l'estat d'ànim i en l'àmbit emocional, mals de cap recurrents i migranyes i descens de la libido.
Al principi no n'era conscient. Pensava que no era estrany tenir canvis emocionals sobtats perquè els relacionava amb el mateix cicle de la menstruació. I no hi donava més voltes. No identificava que els canvis físics i mentals me'ls provocaven les pastilles i em vaig acostumar a viure així. Vaig anar canviant de pastilles intentant trobar les que em fessin sentir millor pensant que els canvis d'humor, l'estat depressiu i els altres efectes eren una cosa normal. No eren les pastilles, pensava que era jo.
Fa més de sis mesos que les he deixat definitivament i el canvi (a millor) ha sigut espectacular. Però la sorpresa –i posterior indignació– va venir quan ho comences a parlar amb el teu cercle més proper i t'adones que ens afecta a moltes i moltes dones. La xarxa va plena de testimonis de dones que han patit depressió i altres malalties o efectes negatius arran de prendre les pastilles. És molt frustrant adonar-te que hem viscut situacions semblants que ens feien mal en silenci perquè és un tema del qual no es parla gaire ni tens gaire informació, sobretot quan ets jove i comences a tenir una vida sexual activa.
És molt curiós que les investigacions per obtenir i comercialitzar la pastilla anticonceptiva per a homes es van suspendre perquè provocaven efectes secundaris no desitjats que afectarien la salut dels homes de manera negativa. Aquests efectes són els mateixos que ens provoquen les pastilles anticonceptives a les dones. Quina casualitat, oi? Els efectes són inacceptables quan afecten els homes però els tolerem quan les afectades som nosaltres. I el més greu de tot és que no és casualitat. Quan t’adones d’això fas la relació automàtica.
La salut sexual i reproductiva és un dret bàsic que s'ha de protegir. En aquest sentit, s'hauria de garantir i destinar recursos a obtenir mètodes anticonceptius segurs que ens permetin tenir la capacitat de decidir sobre la nostra sexualitat i el nostre cos amb totes les garanties sense posar en perill la nostra salut. En definitiva, plantejar la contracepció i la planificació familiar des d'una perspectiva feminista i de gènere que posi les cures al centre i que en faci corresponsables els homes.