En alerta per l'augment d'agressions
De veritat que jo no voldria ser titllada de pessimista, però francament sovint se’m fa una mica difícil no ser-ho.
Confesso que estic molt preocupada per l’augment dels discursos d’odi i els delictes que se’n deriven, per la revifada de l’extrema dreta i la seva representació parlamentària i per l’augment de les agressions masclistes, racistes i LGTBI-fòbiques.
El panorama no és gens esperançador: la deriva reaccionària és evident. Fets com les denúncies recents de diverses dones a Navarra alertant que van ser víctimes de submissió química en rebre punxades per anul·lar la seva voluntat i que van ser agredides sexualment als Sanfermines, la massacre de Melilla on van morir 37 persones migrants, l’agressió homòfoba a un grup de ballarins al festival de dansa Figueres es Mou o recentment les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dient que “Antes el Orgullo o el 8-M se celebraban solo ese día y ahora estamos un mes aguantándolo" en són alguns exemples més recents.
Fa por veure com la violència –sexual, verbal, física– és cada cop més present a les nostres vides, com creix dia rere dia. És insuportable. També ho veiem en l'àmbit digital: l’assetjament cibernètic, els missatges d’odi a les xarxes o la publicació de fotos o vídeos de caràcter sexual com a forma de violència masclista són un tema de debat cada cop més present: tot just comencem a adonar-nos de la importància de regular l’esfera digital que cada vegada es fusiona més amb la vida real.
Tot això no és només una percepció, un sentir present en l'ambient: les dades ho confirmen. L’Observatori contra l’Homofòbia va alertar que a Catalunya en el primer quadrimestre del 2022 respecte del mateix període de l’any anterior s’ha produït un increment del 50% de les agressions LGTBI-fòbiques. Fets com els que van passar a Figueres o l’augment de les violacions grupals són intolerables en una societat que es diu democràtica.
Crec que alguna cosa estem fent malament com a societat perquè una persona es cregui amb el dret d’agredir-ne una altra, pel motiu que sigui. Després penso que venim d’on venim i tenim unes estructures institucionals que també són responsables d’exercir violència cap a determinades persones o col·lectius i que aquest és el caldo de cultiu perfecte per atorgar impunitat als agressors.
Hi haurà qui digui encara que no cal estar reivindicant-nos tota l'estona, que hem avançat molt (que evidentment és cert), però davant de fets com els que relatem és evident que encara queda molta feina a fer i que són molt i molt necessaris els 8-M, els 21-M, els 25-N, les reivindicacions de l’Orgull, etc.
El món, de moment, no és un lloc segur per a moltes persones i és clau adonar-nos-en, organitzar una resposta contundent contra qualsevol forma de discriminació i agressió.
