El surrealisme català a l'Ermitage

El 28 d’octubre el Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg va inaugurar l’exposició Surrealisme a Catalunya. Els artistes de l’Empordà i Salvador Dalí.

La mostra s’exposarà fins a primers de febrer del 2017. El dia de la inauguració va ser un èxit de públic, amb molts catalans. I, segons diuen els responsables de l’Ermitage, aquest gran nombre de visitants continua.

L’exposició, que ve acompanyada d’un extens catàleg en rus amb dos articles breus al final del volum en anglès i en català, té un discurs que comença amb els artistes de finals del segleXIX i principis del XX que el jove Salvador Dalí va conèixer. Una segona part està dedicada a Joan Núñez i l’Escola de Figueres, amb els seus deixebles, entre els quals destaquen Ramon Reig, Salvador Dalí, Marià Baig, Joaquim Bech de Careda i els escultors Anton Casamor i Llorenç Cairó. La tercera part de l’exposició, la més extensa, la integren les obres dels surrealistes empordanesos: Joan Massanet, Àngel Planells, Salvador Dalí, Ángeles Santos, Esteban Francés, Evarist Vallès, Antoni Pitxot… Salvador Dalí és el més universal dels artistes exposats. Per als altres, molt menys coneguts, en molts casos serà la primera vegada que són exposats internacionalment.

El resultat és una mostra d’art català que es fa en un dels museus més prestigiosos del món, l’Ermitage de Sant Petersburg. Això comporta -excepte per a Salvador Dalí, potser el més internacional dels artistes catalans juntament amb Antoni Gaudí- el reconeixement de tots els artistes exposats. I vol dir també que un període i una tendència de l’art català amb tota la seva complexitat es difondrà internacionalment.

Aquest és el magnífic i constant treball que Alícia Viñas, antiga directora del Museu de l’Empordà de Figueres, ha fet durant més de sis anys, en col·laboració amb Iuri Saveliev, acadèmic de belles arts de Rússia. I també amb la col·laboració de teòrics i sobretot de col·leccionistes particulars d’obres dels artistes representats, que han cregut en la feina d’Alícia Viñas.

Si bé al principi no hi havia suport de cap administració, i aquest pas era imprescindible per poder signar els convenis de col·laboració amb el Museu de l’Ermitage, finalment, després de gestions i temps, han estat el departament de Cultura de la Generalitat i el Museu d’Art de Girona els que han assumit l’exposició, que va ser inaugurada pel conseller de Cultura amb les autoritats de l’Ermitage.

Les obres que constitueixen l’exposició són préstecs fets per la magnanimitat de col·leccionistes privats i quatre museus: el Thyssen de Madrid, el Museu de l’Empordà, el Cau Ferrat de Sitges i el Museu de Cadaqués. S’han pogut aconseguir obres de Ramon Reig, Marià Baig, Joaquim Bech de Careda, Anton Casamor, Joan Massanet, Àngel Planells, Ángeles Santos, Esteban Francés, Jaume Figueras, Evarist Vallès, Antoni Pitxot… En canvi, és molt difícil aconseguir obres de Salvador Dalí. I no es pot fer una exposició del surrealisme a Catalunya sense obres de Dalí.

Ens preguntem: per què les obres de Dalí a l’exposició procedeixen gairebé totes de col·leccionistes particulars? Per què les grans institucions museístiques d’Espanya i de Catalunya no han deixat obra de Dalí i tampoc d’altres artistes? Per què el MCARS, el MNAC i la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres no han deixat obra? ¿Ha estat per desconfiança en el projecte? Si és així s’han equivocat, ja que l’exposició està situada a l’Ermitage, té un magnífic catàleg i una gran afluència de públic.

¿Ha estat per salvaguardar la figura de Dalí i no barrejar-lo amb els seus contemporanis surrealistes? Dalí és prou important respecte als altres per no necessitar cap preservació. Al contrari, ell potencia els altres artistes.

Per què no feien l’exposició les mateixes institucions? ¿Potser per no participar en una mostra internacional d’art català en un dels museus més importants del món, ja que basen el seu discurs en individualitats i no en moviments? Quines són les seves prevencions a deixar obres a un museu com l’Ermitage, al més alt nivell internacional tant tècnicament com per les seves col·leccions? M’agradaria trobar les respostes a aquestes preguntes.

El que sí que és cert avui és que l’art català surrealista està exposat a nivell internacional. I això prestigia el nostre país.