Fer surf amb les crisis
A Pedro Sánchez ja sabem que li agrada bravejar de la seva capacitat de superar situacions adverses, i en va donar testimoni posant per títol Manual de supervivencia a un llibre d'autopromoció. Ara va cap al més difícil encara, com els bons acròbates, i veient-lo aquest dimarts, fent la seva declaració institucional sobre les noves mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia, transmetia la impressió d'estar fent surf entre les onades de diverses crisis simultànies.
La del covid-19 és una crisi sanitària que, a la vegada, en comporta una altra d'econòmica, i, per tant, una altra de social, totes igualment greus. Sánchez -o la Moncloa, o el PSOE- ha decidit posar-hi el focus, ja que és l'assumpte que preocupa més gent i de forma més directa: ja sigui perquè els fills han de tornar a escola i tot són incerteses, ja sigui perquè no s'està cobrant encara l'ingrés mínim vital, ja sigui perquè s'acaben les prestacions d'ERTOs o atur, ja sigui perquè un forma part dels nous aturats després d'una temporada turística pèssima. O sigui per la suma d'uns quants d'aquests factors, el cert és que molts ciutadans es troben en una situació de màxima angoixa com a conseqüència del covid-19. Sánchez va sortir ahir a anunciar les novetats en els diversos fronts: la més cridanera, de la qual tothom parlarà avui, és l'oferiment a les comunitats autònomes d'aplicar l'estat d'alarma per territoris. Serà del que discutiran els polítics de diversos bàndols, tot i que clarament és el que menys importa a aquests ciutadans que ho passen magre.
Mentre llisca damunt l'onada del covid-19 (i també ofereix militars per fer de rastrejadors i parla de 20.000 milions del fons de recuperació de la UE per fer front a les necessitats econòmiques més peremptòries), Sánchez confia que l'atenció es desviï de les altres crisis que té obertes. Una és de caràcter institucional i extremadament greu, i és la referent a la monarquia, que vol dir el cap de l'estat, que vol dir l'estat sencer. L'escàndol superlatiu que s'ha destapat a la Corona espanyola compromet tot el sistema polític espanyol, i també els diversos poders de l'estat espanyol, que cada vegada és més obvi que, lluny d'actuar separadament, ho fan de manera sincronitzada i corporativa, per protegir un dens conglomerat d'interessos il·legítims. Però Sánchez ha aconseguit que, en dues setmanes, haguem passat de no parlar més que de Joan Carles I a no parlar més que del covid-19 i la tornada a l'escola. Com a mostra, ahir els partits independentistes van tornar a demanar la compareixença de Sánchez i Calvo al Congrés per donar explicacions sobre la corrupció de la casa reial i no tan sols la mesa els ho va tombar, sinó que amb prou feines van obtenir cap titular. L'altra crisi és de naturalesa política, i enfronta el PSOE amb Unides Podem, que es troba en ple lawfare o cacera judicial i mediàtica. Pedro Sánchez, a tot això, sosté que li queda per davant una legislatura quasi sencera, més una altra en què es proposa governar en solitari.
