Els límits dels drets dels animals
L’any 1975 l’australià Peter Singer publica Animal liberation. La idea central es remunta al filòsof del XVIII Jeremy Bentham, que assegura que la pregunta crucial no és si un animal pot raonar o parlar, sinó si pot patir, si és o no un ésser sentent. De la capacitat de patir -creuen Bentham i Singer- emanen drets. Des d’aquest punt de vista, és menys sentent un embrió humà que un porc adult i seria menys condemnable avortar que fer patir porcs per menjar-se’ls. Entre altres raons, perquè menjar o no pernil no comporta en general el trauma que pot comportar per a una dona tenir un fill.
L’antropocentrisme, que ja va patir un cop dur amb Copèrnic, esdevé més qüestionable amb Darwin. ¿Hi ha un salt, una barrera insuperable, entre els humans i els altres animals -a l’hora de sentir (o fins i tot pensar)- o hi ha un contínuum? Ser ètic, per a Singer, és posar-te en el lloc d’altres éssers sentents que són afectats per les teves accions. No és ètic, doncs, menjar carn sense preocupar-se del patiment que això causa. Per què a tants això no els planteja cap problema? Singer diria que per les mateixes raons que fa 200 anys homes il·lustrats i sensibles com Jefferson podien posseir esclaus. Seguir la norma social no sol suscitar grans dilemes ètics.
Quedi clara, però, una cosa: cap filòsof de prestigi, incloent-hi Singer, discuteix que els drets dels humans com a éssers que culminem l’evolució han de prevaler -en cas de conflicte- sobre els de qualsevol altre animal. ¿Creure que la culminem és supremacista? No, és una veritat científica i és profundament irracional negar-ho. Que no siguem tan excepcionals no vol dir que no hi hagi cap salt qualitatiu. ¿Hi ha contínuum? No pas en el món moral. Mai jutjaríem un lleó per atacar una gasela. Tots els drets humans comporten deures i això els fa qualitativament diferents dels dels altres animals. Reconèixer drets als altres animals és un salt endavant en el progrés moral, igualar-los amb els drets humans és una forma de barbàrie.
És essencial tenir-ho clar perquè l’ètica és un món de valors en conflicte. Els dilemes ètics gairebé sempre exigeixen plantejar-se quins valors han de prevaler. ¿Salut pública per als animals? Si això comportés menys salut pública per als humans -el pressupost és el que és- em semblaria una gran animalada.
Cal ser molt prudents quan diem “igual com els negres o les dones eren considerats inferiors, ara els animals...” L’únic que ho iguala és que són exemples de progrés moral. Mai hem de perdre de vista que els negres i les dones sempre han sigut tan humans com qualsevol humà i que, per contra, els animals -tot i tenir drets- ni són humans ni tenen els mateixos drets. Pot semblar obvi, però veient l’èxit de manifestacions com les motivades per la mort de la gossa Sota, em temo que no ho és tant. Perquè és cert que un gos és més fàcil d’estimar que una persona, però seria molt trist que ens deixéssim anar en aquesta discapacitat emocional.