El suplicatori i el Procés
En la llarga cursa jurídica dels líders del Procés contra les actuacions dels tribunals espanyols, el reconeixement de la condició d’eurodiputats dels que van resultar electes al Parlament Europeu el 26 de maig del 2019 i el dret a gaudir d'immunitat parlamentària per aquest motiu, n’ha estat un dels episodis rellevants.
Fent memòria, cal recordar que aquesta qüestió no va quedar resolta fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer que la condició d’eurodiputat s’adquireix des del mateix moment de la proclamació d’electe i que, també des de llavors, es gaudeix de la immunitat que va lligada al càrrec. D’aquesta decisió se n’han pogut aprofitar els eurodiputats que no van ser jutjats en la causa del Procés, però no Oriol Junqueras degut a la incomprensible actuació del Tribunal Suprem quan no va aturar la causa del Procés, i va impedir així que la doctrina del TJUE pogués produir efectes en el seu cas.
En aquests darrers dies ha estat notícia l’inici de la tramitació dels suplicatoris al Parlament Europeu per suspendre la immunitat de Carles Puigdemont i els altres eurodiputats que van poder accedir finalment al càrrec. Per entendre bé aquest tràmit cal recordar que la immunitat parlamentària no es un privilegi de caràcter absolut i inamovible. La immunitat és un dret de llarga tradició que té com a finalitat principal protegir el mateix Parlament perquè la seva composició democràtica no es vegi alterada per actuacions d’altres poders, inclòs el judicial, que obeeixin a motivacions polítiques i pretenguin alterar el funcionament de la cambra impedint l'assistència dels seus membres.
Tot i que la immunitat és un dret del diputat, seria erroni oblidar quina és la seva finalitat principal. Això explica que la immunitat pugui ser retirada pel Parlament, en aquest cas el Parlament Europeu, si considera que darrere de la persecució judicial a un membre de la cambra no hi ha un interès o motiu palesament polític o, com a mínim, no hi ha indicis evidents en aquest sentit. El suplicatori que ha enviat el Tribunal Suprem al Parlament Europeu dona lloc a un procediment en què aquest s’haurà de pronunciar sobre això i que es comença a tramitar després de l’aturada imposada pels efectes de la pandèmia de covid-19. Els passos principals a seguir seran un informe que ha d’elaborar la comissió d’afers jurídics del Parlament Europeu i el pronunciament final del ple del Parlament sobre la proposta que li elevi la comissió.
La tramitació del suplicatori no deixa de ser una actuació política i és necessari que això se sàpiga i es tingui ben present per tot el que comporta. És evident que l’informe de la comissió d’afers jurídics està sotmès a uns principis i regles jurídiques i a una doctrina que el mateix Parlament Europeu ha anat establint al llarg dels anys. Però això no exclou la rellevància de l’element polític derivat de la mateixa naturalesa de l’òrgan que fa l’informe i del que decideix finalment. El Parlament Europeu està integrat per representants dels ciutadans europeus majoritàriament elegits de llistes de les principals formacions polítiques europees, entre elles les espanyoles. No ha d’estranyar, per tant, que la comissió d’afers jurídics sigui presidida per un eurodiputat espanyol, encara que en aquest cas sigui una coincidència que hauria estat millor que no es produís.
Però potser el més rellevant d’aquesta qüestió, i el que m’interessa sobretot destacar, és que el desenllaç del suplicatori no tindrà uns efectes limitats sobre les persones a qui afecta. En el suplicatori està en joc alguna cosa més, perquè és evident que l'opinió que expressi el Parlament Europeu sobre la justificació o no del suplicatori suposarà implícitament una valoració sobre molts aspectes que envolten el Procés o, més ben dit encara, sobre la manera com es va desenvolupar i intentar fer efectiu. Suposarà conèixer si el Parlament Europeu creu o no que darrere la causa judicial del Procés s’hi amaga només la intenció de perseguir políticament unes idees polítiques. El Procés tindrà l'oportunitat de veure com els eurodiputats concernits defensen aquesta tesi, però també correrà el risc de veure-la rebutjada si el suplicatori és finalment concedit. I aquest darrer escenari, si es dona, pot tenir efectes polítics molt importants sobre el futur de l’independentisme pel missatge que s’enviaria a Catalunya des de la Unió Europea.
He tingut ocasió d'expressar públicament la meva opinió sobre la inconsistència i els excessos de la causa judicial del Procés que van portar el Tribunal Suprem a dictar la sentència condemnatòria per sedició i a la presó dels afectats. Però això no treu, com també he expressat i ho han fet altres persones, que la via unilateral seguida per intentar culminar el Procés tingui un punt feble important en la relativització que van fer les institucions catalanes del valor de la Constitució i del principi de legalitat. La discutible contraposició entre legitimitat democràtica i legalitat per justificar la unilateralitat va ser una decisió que ara pot passar factura, perquè és possible que pesi molt en la resolució dels suplicatoris. No hauríem d’oblidar que l’estat de dret i el respecte per la legalitat és un valor fundacional europeu que la mateixa Unió Europea sempre ha tingut i continua tenint especial interès en preservar i protegir.