Les supervivents com a model
Divendres bona part de la programació televisiva es va centrar en el Dia Mundial contra la Violència Masclista. Vam veure i escoltar experts i dades estadístiques. Es va tenir un record per a les dones i criatures assassinades. I en alguns casos –no gaires– es va entrevistar dones supervivents.
A Hablando claro de La 1, Lourdes Maldonado va entrevistar la Míriam, una dona de Tenerife que el 2020 va ser greument agredida per la seva parella. Múltiples punyalades l’han deixat amb seqüeles molt greus, físiques i psicològiques.
Abans de començar ja ens anunciaven el “testimonio desgarrador ”. “Un testimonio queestremece ”, insistien. Una història “de una crueldad sin límites ”. També ens van ensenyar la fotografia de la Míriam estesa al carrer greument ferida.
El cas de la Míriam s’ajustava als adjectius que va utilitzar la presentadora. Lourdes Maldonado s’hi va dirigir sempre en un to molt afectuós i càlid. Però durant l’entrevista va tornar en massa ocasions als detalls de la brutal agressió i el terror. “Te golpeó, te apuñaló, intentó matarte sin éxito. ¿Qué ha sido lo peor de esta pesadilla que has tenido que vivir? ”, “Cuando piensas en el asesino, ¿qué sientes? ”, “¿Cuántas veces te has preguntado por qué? ”,“¿Te da miedo pensar en el día que salga de la cárcel?” En la conversa, la Míriam va haver de reviure circumstàncies molt tràgiques i connectar amb el dolor i el trauma. Ella, però, es va explicar sempre des de la serenitat i l’optimisme. Els experts en el tractament de les víctimes recorden la importància que en els mitjans de comunicació s’insisteixi en el missatge de la possibilitat de sortir-se’n. La situació d’aïllament, de culpabilitat i de control a què són sotmeses aquestes dones les fa creure que no hi ha solució. La Míriam, clara i contundent, va recordar durnt l’entrevista les il·lusions que té ara: pels estudis, pel fill, per la seva mare i pels beneficis de la teràpia. També va parlar de les dificultats, però de la fortalesa amb què ho afronta, i va denunciar els punts on falla el sistema. Quan Maldonado li va preguntar què volia dir a les víctimes de violència masclista, la Míriam va insistir: “Que la salida existe. Que lo difícil es darte cuenta de que existe. Que cuando la ves, el camino te va llevando. Hacerte fuerte, rodearte de personas que te quieran. Necesitas confiar en ti y creer que no te mereces lo que estás viviendo ”.
Recrear-se en l’escabrositat i la crueltat de les agressions és accentuar el terror paralitzador. La televisió és una eina molt potent a l’hora de combatre la violència masclista perquè pot fer de mirall de moltes víctimes: perquè identifiquin allò que estan patint i per oferir-los models que estimulin el seu desig de salvar-se i demanar ajuda. Quan es parla amb supervivents –i elles mateixes així ho demanen també–, s’ha de posar més èmfasi en la capacitat de superació, en les eines més útils, en l’experiència de salvació, en com demanar ajuda i en com aquesta ajuda arriba a través de la gent estimada. Perquè es tracta que la televisió sigui útil per a les víctimes, i no pas que les víctimes siguin útils per a la televisió.
