Superar les polítiques de garantia de rendes

A l'últim Informe d’indicadors socials de Catalunya (INSOCAT), que ECAS publica periòdicament, es destaca que l’índex de pobresa o exclusió a Catalunya ha pujat fins al 26,3% de la població i que les polítiques públiques no cobreixen les necessitats ni n’aborden les causes de forma estructural.

Ja partíem de crisis anteriors i d’un model social que ha empobrit les classes populars. Un mercat laboral altament precaritzat, amb salaris baixos, treballadores i treballadors pobres i un atur enquistat. Aquesta situació del mercat de treball, sumada al fet que determinats col·lectius no tenien accés als seus drets –en especial les persones migrants en situació administrativa irregular— i la pujada de preus dels subministraments bàsics i dels lloguers, posa sobre la taula la necessitat d’un nou model socioeconòmic que situï al centre les cures i els treballs invisibilitzats i posi en valor l’ocupació no remunerada.

Per a les entitats socials es fa del tot evident el fracàs de les polítiques de garantia de rendes fins al moment. Són prestacions condicionades a determinats nivells de pobresa i múltiples requisits que estigmatitzen i, alhora, donen una baixa cobertura a les necessitats de les persones. Des d’ECAS pensem que cal un nou enfocament basat en drets i orientat a la justícia social que permeti exercir la plena ciutadania des de la llibertat i l’autonomia personal. Cal una transformació estructural, que passi de la contenció i les respostes pal·liatives a la garantia de drets i la prevenció.

Des d’aquest posicionament, ECAS treballa conjuntament amb les institucions. En el marc de la implementació de les rendes condicionades, i del tot insuficients, com la renda garantida de ciutadania (RGC) o l’ingrés mínim vital (IMV), però també en un treball participatiu amb projectes com el pilot B-Mincome impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest sentit també volem fer un clar reconeixement al compromís del govern de la Generalitat per desenvolupar un pla pilot de renda bàsica universal (RBU) com a punt d’inflexió cap a un nou marc per a les polítiques socials. Una aposta que ha de marcar el rumb de la resta de mesures perquè siguin coherents amb les fites a assolir. 

Des d’ECAS, i així ho hem manifestat en el document Per què un ingrés mínim vital quan cal una renda bàsica universal? Reflexions a l’entorn de la garantia de rendes, pensem que la renda bàsica és l’opció més vàlida i definitiva per eliminar la pobresa i reduir les desigualtats, atès el seu caràcter universal, fonamentat en la lògica del dret i la justícia social. L’eliminació de condicionants, requisits i control per al seu compliment trenca l’estigma associat a la pobresa i iguala les persones com a subjectes d’un dret universal. Però sabem que la RBU ha d’anar acompanyada de polítiques públiques que reforcin les polítiques socials.

Cal defensar els pilars de l’estat del benestar tot millorant els serveis públics universals, però també amb l’existència material garantida. Cal desestigmatitzar els col·lectius en situació de vulnerabilitat,  erradicar la pobresa i crear una societat basada en l’equitat, valors que clarament persegueix la renda bàsica universal. I per això veiem la necessitat de sensibilitzar i fer pedagogia per explicar que és una política nova, un canvi de paradigma: no és una prestació més, sinó un canvi de rumb.

Des d’aquesta visió, treballarem per anar avançant en la transformació d’aquelles estructures que permetin implantar i gestionar amb èxit la RBU que volem i, mentrestant, seguirem vetllant perquè les rendes autonòmiques i estatals de què disposem funcionin cada vegada millor.

En aquest sentit, demanem al Govern que es pugui definir una línia de coherència amb les actuals polítiques de rendes, que estaran presents encara durant alguns anys. La RGC i l’IMV necessiten millores substancials per respondre almenys a les necessitats més bàsiques i urgents, així com una harmonització entre elles i l’ampliació de la seva cobertura.

En paral·lel, l’aproximació a la RBU és un primer pas per a la transformació estructural cap al nou paradigma de drets, justícia social i prevenció. Ambició i pragmatisme alhora, pensant ja en els pressupostos del 2023 per donar viabilitat i implementació real al pilot català. Per avançar progressivament cal crear un estat d’opinió favorable i ECAS està determinada a empènyer en aquesta direcció. És un repte polític i una oportunitat social per a la majoria de la població.