La suma zero de l'extrema dreta alemanya
El suport creixent al partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) preocupa per la possibilitat que Alemanya s'encamini cap a la seva crisi política més gran des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Si bé és cert que l'AfD –que aquest any havia arribat al 22% a les enquestes nacionals– recentment s'ha vist envoltada d'escàndols relacionats amb la ideologia neonazi, l'ascens dels moviments extremistes a tot Europa –especialment la sorprenent victòria del Partit per la Llibertat de Geert Wilders a les eleccions del 2023 als Països Baixos– ha portat molts alemanys a témer que l'ascens polític de l'extrema dreta sigui imparable.
Sovint s'atribueix el suport creixent a partits com AfD a tot Europa a l'enuig de la gent amb la immigració i els protocols de seguretat contra la covid (com els confinaments, l'ús obligatori de mascaretes i les vacunes). També es dona la culpa a la percepció que els governs estan avançant cap a la transició verda massa de pressa, cosa que podria perjudicar alguns dels sectors més pobres de la població. Però un article del 2023 de diversos autors –entre ells l'economista de Harvard Stefanie Stantcheva– suggereix que l'ascens dels partits populistes d'esquerra i dreta respon a un canvi més ampli en el pensament social: l'adopció del concepte de la suma zero.
Stantcheva i els seus col·legues defineixen la idea de la suma zero com la creença que, perquè un grup millori, els altres han d'empitjorar. El populisme polític, les teories conspiratives online i el sentiment nativista, assenyalen els autors, "sorgeixen de la idea que un grup guanya a costa d'altres –sigui l'elit global, l'estat profund o els habitants d'altres països".
No sorprèn que els autors identifiquin un vincle entre la idea de suma zero i el suport a la redistribució econòmica i als moviments antiimmigratoris. Quan la gent creu que l'acumulació de riquesa es dona a costa dels menys afortunats, els que abracen la idea de la suma zero esperen que el govern intervingui. Per contra, els que creuen en la suma positiva pensen que quan ells s'enriqueixen, tothom se'n beneficia: la marea creixent eleva totes les barques. Els partidaris de la suma zero solen percebre la immigració com a inherentment perjudicial per als ciutadans nadius, per la qual cosa estan més disposats a donar suport a polítiques restrictives.
Què impulsa el pensament de suma zero? Per als autors de l'article, aquest sentiment sol prevaldre en períodes d'estancament econòmic, quan els recursos són escassos. En canvi, és menys probable que els membres de les societats que experimenten un creixement econòmic sòlid i més mobilitat social percebin l'economia política en termes de suma zero.
Això podria explicar el brusc augment recent del suport a AfD. Com moltes altres economies europees, Alemanya amb prou feines s'havia recuperat de la crisi financera mundial del 2008 quan va ser durament colpejada per la pandèmia i per la crisi energètica que va resultar de la invasió russa a Ucraïna. És interessant que, segons els autors de l'article, els joves són més proclius a pensar en termes de suma zero que les persones de més edat. És una tendència estretament vinculada a les condicions econòmiques: si els joves enfronten perspectives laborals limitades i veuen poques possibilitats de mobilitat ascendent, és més probable que adoptin la idea de la suma zero.
Segons l'estudi, la probabilitat que la percepció dels joves d'avui sigui desmotivadora és molt més gran. Per exemple, són més proclius a creure que l'èxit depèn més de la sort i dels contactes que de l'esforç. Això és especialment així a Alemanya, on la taxa de mobilitat social està entre les més baixes de l'OCDE. És revelador que els alemanys de més edat –que van gaudir dels fruits de la bonança de postguerra en els seus anys de formació– s'inclinin més cap a les polítiques de creixement que cap a les de redistribució. Un estudi recent de les tendències confirma que l'adopció de la idea de la suma zero ha crescut entre els joves alemanys: el 22% dels que tenen entre 14 i 29 anys responen que votarien AfD si hi hagués una elecció federal avui, mentre que aquesta xifra era del 9% el 2022.
Encara no són clares les conseqüències polítiques d'aquest canvi. Tot i que AfD, que s'oposa tant a la immigració com a la redistribució, no encaixa clarament a la categoria de la suma zero, un nou partit alemany busca aprofitar aquest sentiment de manera més sistemàtica: l'Aliança Sahra Wagenknecht, creada per exmembres del partit L'Esquerra (Die Linke), defensa la redistribució i s'oposa a la immigració i al suport econòmic i militar a Ucraïna; sembla que pot treure votants a AfD i limitar el seu creixement.
De tota manera, els antídots més eficaços contra el populisme polític continuen sent el creixement econòmic sòlid, l'abundància d'oportunitats per als joves i un elevat nivell de mobilitat social. Llevat que Alemanya abandoni la idea de la suma zero i torni a motivar els seus joves, la caiguda de la innovació i la desacceleració del creixement podrien causar danys econòmics substancials a llarg termini.
Copyright Project Syndicate