Suite ucraïnesa / Passaport covid 'forever'?

Suite ucraïnesa

Irène Némirovsky va néixer a Kíiv i va morir, als 39 anys, al camp d’extermini d’Auschwitz. La seva família havia fugit d’Ucraïna per la revolució bolxevic i es va establir a París. Allà es va llicenciar en lletres a la Universitat de la Sorbona i, de seguida, es va posar a escriure novel·les. I no només això... Des dels dies abans de l’entrada de les tropes alemanyes i ja amb l’ocupació nazi, Némirovsky anava escrivint el que era, gairebé, un dietari de l’èxode de les famílies que se n’anaven cames ajudeu-me de la capital. És el relat cru que té la força d’una realitat descrita en present. Amb el temps, aquell manuscrit de Suite francesa que va deixar en una maleta perquè el trobessin les seves filles supervivents de l’Holocaust, és gairebé una acta notarial dels dies més negres de la història recent. L’escriptora, minuciosa en els detalls i sense renunciar a una gran bellesa literària, narra una fugida que en un sol mes –juny de 1940– va deixar la capital francesa en la meitat dels habitants. Tot el que s’escriu en aquelles pàgines és absolutament exportable al que passa avui al seu país. L’èxode de tres milions d’ucraïnesos –a peu, en tren, en bicicleta–, empaquetant la vida en un farcell, maldant per una magdalena o per uns litres de gasolina que els ajudin a escapar-se dels tancs enemics, sembla una crònica escrita per ella. Com llavors, les imatges d’ara ens ensenyen dones que fugen amb els seus fills mentre els marits s’han quedat a defensar la ciutat. I la gent gran? El 1940, Némirovsky explica com les famílies oblidaven els ancians. En alguns casos haurien estat una rèmora per marxar amb l’agilitat requerida. En d’altres, s’estimaven més quedar-se i aguantar el que toqués. Ara ben poca gent gran veiem en la fugida de Kíiv. La majoria s’han tancat a casa. Aquelles persones que van néixer a la Unió Soviètica, que van entrar a la jubilació a Ucraïna com a estat independent, ara formen part d’un col·lectiu gegant, ocult i invisible. Els queda corda mentre els quedi llenya per escalfar-se. I la profunda tristesa és que els hem tornat a oblidar. 

Passaport covid 'forever'?

Ja tenim Setmana Santa a la cantonada i no ens n’adonarem i ja serem a Sant Joan. Serà el moment que, per primera vegada en dos anys, els alumnes d’ESO, batxillerat i primers cursos d’universitat podran fer algun viatge que recordi l’antiga normalitat. Durant dos cursos consecutius, la pandèmia els ha robat sortides programades a Itàlia, Irlanda o altres destins habituals, relativament propers, programats per a l’adolescència. La cultura i una llengua estrangera sempre són bones excuses per muntar unes colònies en grup. Però tot d’una, quan –aquest any, sí– les escoles s’han posat a contractar itineraris, autocars i avions, es troben amb un atzucac inesperat: el passaport covid. La Unió Europea ha plantejat que l’ús d’aquest passaport especial, que permet viatjar sense restriccions, es prorrogui un any més, és a dir, fins al 30 de juny de 2023. A més a més, estableix que el certificat covid caduqui nou mesos després d’haver rebut la pauta completa, si no s’ha administrat una dosi de reforç. Ras i curt, que cal tenir posada la tercera dosi. Però –ai las!– resulta que als nostres milers d’adolescents no està previst que se’ls vacuni amb la dosi de record i, per tant, s’entra en una contradicció flagrant. Als mesos d’estiu, quan hagin de viatjar, no ho podran fer perquè tindran el passaport covid caducat. Per què? A tots aquells que tenen entre 18 i 25 anys i es van vacunar quan els ho van dir els caducarà el passaport a l’abril. Als nanos de 12 a 15 anys que van passar pel vacunòdrom en les dates estipulades, al juny també els haurà caducat. En resum, hem entrat en una espiral absurda i està per veure que les autoritats se’n sàpiguen sortir. Al capdavall, cada país fa de més i de menys i pot resultar –en el súmmum de l’estupidesa– que una nena d’Olot se’n pugui anar a Irlanda perquè allà han tret el passaport covid però no pugui aterrar a l’aeroport de Girona. Queda temps per resoldre-ho, però no gaire. Conseller Argimon, ara que li ha baixat la feina, faci alguna cosa per resoldre aquest contrasentit.