Aquesta setmana la conselleria de Justícia presentava una sèrie de mesures per a la prevenció del suïcidi a les presons: control ambiental, formació per a interns com a element clau de detecció de casos, mesures d’aïllament sota supervisió psiquiàtrica o l'anàlisi d’aquest fenomen amb perspectiva de gènere (atès que la masculinització dels centres penitenciaris ha invisibilitzat la realitat del suïcidi de les dones preses, tot i que, en proporció, aquestes intenten suïcidar-se amb més freqüència, però són menys detectades).
Parlem-ne.
El suïcidi és un fenomen d’alta complexitat i un greu problema de salut pública. Ho és socialment, de manera genèrica, però adquireix taxes més elevades en determinats entorns, com ara els centres penitenciaris, on esdevé la causa individual de mort més comuna.
La política de prevenció del suïcidi és prioritària en aquests entorns perquè els elements de risc, entre les quatre parets d’un centre penitenciari, es multipliquen. Fer front a una situació vital tan difícil com l’ingrés (i la crisi que se’n deriva), la permanència o els episodis d’aïllament, junt amb altres factors d’estrès que sorgeixen en el dia a dia d’una presó, genera un caldo de cultiu altament perillós que pot portar al col·lapse emocional i a la pèrdua de sentit vital.
El gran desafiament per a la prevenció del suïcidi a les presons és identificar les persones més vulnerables i les situacions d’alt risc per intervenir-hi efectivament tenint en compte variables relacionades amb factors socioculturals, condicions psiquiàtriques, genètiques, estrès social o benestar emocional, entre d’altres.
L’anàlisi dels suïcidis a les presons ens revela que la majoria es duen a terme quan les persones estan aïllades i, sobretot, en moments en què hi ha menys personal (caps de setmana o nits). De fet, en els espais d’aïllament és on el risc es multiplica. La solitud forçada que comporta ser en aquests espais, juntament amb la privació de llibertat que suposa estar en una presó, és devastadora per a la salut mental dels interns. Si a això se li sumen les situacions de conflicte o intimidació que poden donar-se en la convivència, es construeixen entorns intimidatoris carregats de tensió, a vegades permanent, que generen estats d’alerta que impacten de forma directa en el benestar emocional de les persones preses.
Altres elements de risc que destaquen algunes recerques són la falta suport familiar i social (que s’accentua en el cas de les dones, pel doble estigma de ser dona i presa), les conductes suïcides prèvies o els problemes emocionals o psiquiàtrics. Tot plegat evidencia l’extrema complexitat en l’abordatge de la prevenció del suïcidi a les presons, perquè per a molts que estan tancats la mort esdevé l'única escapatòria a la desesperança d’una vida que deixa de tenir sentit.
La bona notícia és que a alguns d’aquests elements se'ls pot combatre, i per això és clau identificar els grups potencials i les situacions d’alt risc que poden necessitar més avaluació, intervenció i seguiment. Serà clau, doncs, prendre mesures en aquest sentit.
