Suècia: un paradís democràtic dividit
Diumenge passat la població sueca va sortir a votar per escollir els seus governs locals, regionals i nacionals. Totes les eleccions el mateix dia, cada quatre anys, evitant així la sensació que es viu en una campanya electoral permanent, com sovint ens passa a nosaltres. Eficiència nòrdica. Aquells que vivim a Suècia però no tenim passaport suec podíem votar només a les eleccions subnacionals, però ens miràvem amb inquietud els resultats de les generals.
En uns comicis molt disputats, on s’ha hagut d’esperar al recompte de vots per correu per desempatar, Demòcrates de Suècia (SD), partit d’extrema dreta, ha obtingut més d’un 20% dels vots. És la segona força més votada i passa al davant del partit tradicional de dretes, els Moderats. Els Socialdemòcrates, primera força millorant resultats respecte a les últimes eleccions, no sumen prou vots al seu bloc per mantenir el poder i, per això, la primera ministra Magdalena Andersson, la primera dona en ocupar el càrrec, ha anunciat la seva dimissió, tot i ser la candidata más votada.
L’SD va entrar al Parlament suec l’any 2010 i, fins a aquestes eleccions, la resta de partits l’hi havien aplicat un cordó sanitari pels seus discursos xenòfobs i els seus orígens neonazis. Ara, durant la campanya electoral, l’aliança de centredreta formada per Moderats, Cristianodemòcrates i Liberals ha inclòs, de manera més o menys explícita, la ultradreta dins el seu bloc, tallant el cordó sanitari establert –és una cosa que també hem vist en altres indrets, com a Espanya amb Vox, o que veurem aviat en països com Itàlia amb els Germans d’Itàlia de Meloni a les eleccions que se celebren d’aquí uns dies–. Al llarg dels anys, els Demòcrates de Suècia han aconseguit guanyar prou popularitat, i rebutjar el seu suport té un cost massa alt per a les altres formacions de dretes. Sembla complicat que passin a formar part de la coalició de govern, però indubtablement el seu imprescindible suport parlamentari perquè els Moderats liderin el govern serà recompensat amb influència en el disseny de polítiques públiques. És a dir, podem esperar força mesures antiimmigració.
El gran èxit de l’SD no ha estat només que un de cada cinc votants els donés la seva confiança a les urnes. La ultradreta ha aconseguit que el seu discurs impregnés tota la campanya electoral. Una campanya marcada per la por: a la crisi energètica, a la inflació, a Rússia, a l’entrada a l’OTAN, al crim i a la immigració. Tots els partits, incloent-hi l’esquerra tradicional, han comprat el marc mental de l’extrema dreta per al debat electoral, i fins i tot per dissenyar una part important de les seves propostes: cal tancar-nos davant les amenaces. Ho vèiem amb alguns discursos dels Moderats, que s’assemblaven perillosament a una versió light del que plantejava la ultradreta. Això no és gaire diferent del que estem veient a Catalunya i a l’Estat.
Les crisis econòmica i geopolítica que vivim fan que, avui, la intervenció pública sigui més necessària que mai. Moltes famílies necessitaran una xarxa de seguretat els propers mesos, potser anys, però, en aquests moments d’incertesa, una gran part dels votants han decidit refugiar-se en el discurs de l’extrema dreta. Els socialdemòcrates han millorat els seus resultats respecte a les últimes eleccions –les pitjors de la seva història–, però continuen perdent suports en la seva base treballadora. Una enquesta duta a terme el dia de les eleccions estima que un 8% d’aquells que van votar els socialdemòcrates el 2018 han donat ara el seu vot a la ultradreta. És un vot indignat, i espantat, que ha trobat en els discursos nacionalistes i xenòfobs un espai de protecció.
Suècia és un país que tradicionalment ha tingut uns alts nivells de confiança social i, per tant, ha estat molt obert a rebre gent de fora. En 30 anys, s’ha passat de tenir un 2% d’estrangers a més d’un 10%. Però precisament aquest canvi social sobtat, que ha creat barris amb molta segregació, juntament amb l’augment de la polarització política que es viu a totes les democràcies del món, ha fet ressorgir el discurs d’ultradreta. La majoria de dretes és molt minsa, perquè, com està passant a tot arreu, també a Catalunya, les transferències de vots entre blocs ideològics són cada cop menors. El paradís suec no s’enfonsa, però sí que es divideix.