Espòiler reial
El progenitor de fills menors de vuit anys ha desenvolupat un sistema intuïtiu per preservar la màgia. Si a iCat sona Homenatge a Teresa canvia d’emissora un moment o parla fort, perquè la criatura no senti la frase “Ella ens va dir d’on veníem i que els Reis de l’Orient no existien”. Procuraran o bé anar a la cavalcada o bé veure-la per la televisió, però no canviar gaire de canal, tot i que la frase “Són màgics, són a tot arreu a la vegada i amb roba diferent” va sempre bé. Quan jo era petita ens deien que els Reis parlaven totes les llengües del món, si no, com podrien llegir les cartes? I és per això que el nostre rei i el patge de la carta ens parlaven en català. Vivíem en un poble. Pablo Casado encara era petitet, també.
Serà possible, això, avui? Si no és possible, els pares hauran de fer com nosaltres a iCat o amb els canals de televisió. Procurar dissimular, dir que el patge no, el patge no parla totes les llengües del món com els Reis, que sí, esclar, el patge potser no és màgic, potser l’han contractat per ajudar i és humà (no, no se sap com ho fan això, sí, sí que seria una bona professió, aquesta, potser quan siguis gran, si et portes molt bé, et venen a buscar...).
Si els pares no són a temps de dissimular i resulta que el rei, el rei del seu fill, els diu alguna cosa en castellà, però no en català, i no entén la criatura quan gosa adreçar-li la paraula, que pot passar, ha passat i passarà, resultarà que els Reis són màgics i parlen tots els idiomes del món menys un. Així, des de ben petitets, els nens ja sabran que el seu idioma va servir per escriure el Tirant, però ara no serveix per a una cosa tan important com escriure la carta als Reis.
