Llegim a l’ARA que encara hi ha unes quantes capitals de comarca on el rei negre està interpretat per un blanc amb la cara pintada. Aquesta pràctica prové dels anys 30 als Estats Units, quan als espectacles actors blancs es pintaven la cara per representar estereotips, sempre pejoratius, de personatges negres. En aquests espectacles, esclar, la gent de pell negra hi tenia l’entrada vetada. Era, clarament, un espectacle racista.
Entenc que en el context dels Reis d'Orient, el blackface no en tingui cap, d’ànim racista, i que respongui a la necessitat: pot passar que la comissió de festes de Sant Kevin de Vallfosca no hagi trobat cap senyor (no en podem dir, potser, actor) d’ascendència africana per fer de Baltasar. Entenc que algú pot dir, també, que si això és incorrecte, també és incorrecte que el carnisser de Sant Kevin, que té 40 anys, es posi una perruca i una barba blanca per fer de “vell”, cosa que resulta vexatòria per a un col·lectiu (el de l’eufèmica “tercera edat”) que tot sovint és representat, al món de l’entreteniment, per actors joves maquillats. I podríem dir, fins i tot, que la tradició dels Reis és classista (són els monarques els que regalen als plebeus) i masclista (de reines no n’hi ha). Podríem dir tot això. Però jo diria, com a adulta, que la cara pintada del rei negre entra en una categoria diferent i s’ha d’eliminar del tot, per una raó. Entre els nens que es miren la cavalcada n’hi ha de pell negra. I aquests nens es mereixen la mateixa dosi de realisme que tots els altres. Sé que de realisme no n’hi ha gaire, a la cavalcada, però tot té un límit. No li pots dir, de cap manera, a la filla dels meus amics, d’ascendència africana, que aquell senyor de la cara pintada de negre és màgic, perquè es fotrà a riure.
