'Spain is different' (en el passaport covid)

El Certificat Covid Digital de la Unió Europea, que va entrar en vigor l'1 de juliol passat, permet als ciutadans europeus desplaçar-se lliurement i sense més restriccions per tot el territori de la Unió. El certificat acredita que has rebut una pauta completa d’alguna de les vacunes homologades, o que has passat una PCR negativa en les darreres 72 hores, o que has passat la malaltia en els darrers sis mesos. Les dades que conté són confidencials i està prohibit conservar-les o emmagatzemar-les. Els que no el tenen han de fer front a requeriments addicionals, i en alguns casos no se’ls permet l’entrada a determinats països. El Certificat Covid és una eina excel·lent per permetre’ns recuperar una certa mobilitat i una certa normalitat. En els dos mesos de funcionament ningú s’ha queixat de discriminació, ni cap tribunal s’hi ha hagut de pronunciar. De fet, en aquestes mateixes pàgines, Tony Blair demana estendre una mesura similar a escala global.

Fins a 22 països de la Unió, entre ells França, Itàlia i Portugal, exigeixen internament algun tipus de green pass o passaport covid per a la realització de certes activitats socials, com per exemple entrar a l’interior de restaurants i bars. Hem vist crítiques i manifestacions de protesta en alguns d’aquests països, que curiosament no s’han produït quan el passaport covid se’ls exigeix per pujar a un tren o a un avió, o per entrar al teatre o a una residència. Tot i així, cap tribunal ha trobat la mesura discriminatòria o vulneradora de drets fonamentals, com tampoc cap altre tribunal europeu ha trobat que les mesures restrictives aplicades en diferents moments de la pandèmia fossin inconstitucionals. Cap tribunal, excepte els espanyols. 

El nostre Tribunal Constitucional ha estat l’únic a decidir que l’estat d’alarma declarat el març de 2020 vulnerava la Constitució –en una decisió molt dividida i amb vots particulars molt emfàtics en contra–, i els tribunals superiors de les Canàries, Andalusia, Galícia i Cantàbria, i també parcialment el de les Balears, han considerat que el Certificat Covid és vulnerador de drets fonamentals, una decisió que ha rebut el suport fa pocs dies de la sala de vacances del Tribunal Suprem. El TSJ de Catalunya no només ens va obligar a fer unes eleccions que ni el govern de la Generalitat ni cap dels partits consideraven prou segures, sinó que a més ha tombat diverses mesures de toc de queda selectives sense motivar la decisió. Spain is different, almenys a nivell de la justícia. 

Estem vivint temps molt excepcionals, i és justament en moments com aquests quan és més important que mai defensar amb fermesa les nostres llibertats i drets fonamentals i les regles de l’estat de dret. Però l’excepcionalisme de la justícia espanyola ens hauria de fer reflexionar a tots plegats. Què està passant aquí? ¿És que, tot d’una, els tribunals espanyols són els més garantistes d’Europa? ¿Estan tolerant els tribunals europeus una flagrant violació de llibertats bàsiques i ni se n’adonen? ¿I què passa amb la llibertat i el dret a la salut i la vida de la resta de ciutadans?

Però anem al fons de l’assumpte: ¿exigir algun tipus de certificat per realitzar alguna activitat de risc realment vulnera drets fonamentals? Francament, jo no sé veure quins. Tot és una qüestió de riscos relatius. De fet, no acceptem les donacions de sang de persones que hagin viatjat a determinats països o que hagin tingut una o més parelles sexuals ocasionals en els darrers mesos o s’hagin injectat alguna droga. Per treballar com a professor, cuidador o monitor de menors d’edat demanem certificats d’antecedents penals exigint que no tinguin antecedents d’abusos a menors o de pornografia infantil. A les persones drogades o alcoholitzades, o a les persones amb un embaràs molt avançat, no se'ls permet pujar a un avió. No hi ha cap discriminació en aquestes mesures. El que hi ha és la valoració d’un objectiu que és suficient per justificar un tractament diferenciat. 

És cert que, com ens recorda el Suprem, les persones vacunades ens podem contagiar i podem ser contagioses. Però, com ja he dit, és una qüestió de risc relatiu. Les persones vacunades tenim una probabilitat més baixa de ser contagioses i durant menys temps. Per tant, a l’interior d’un bar ple de persones vacunades amb pauta completa hi ha moltes menys probabilitats que es produeixi un contagi que en un en què cap persona està vacunada. La discriminació de tracte està, doncs, justificada. Per desgràcia, la pandèmia no s’evaporarà, i alguns portem més d’un any insistint que hem de buscar noves formes d’articular la nostra vida social que ens ajudin a tallar les cadenes de contagis i protegir la salut del màxim nombre de persones, però també recuperar gran part de la nostra activitat social. El Certificat Covid és el camí.