Sostre de vidre o de ciment?

“¿Trencar el sostre de vidre o refer la casa?” Així es titulava el seminari que l’Associació Europea d’Universitats va fer enguany per posar en relleu les barreres de gènere a l'hora d'accedir al lideratge acadèmic. S’hi exposaven les dades i la tendència que segueixen des del 2014 fins al 2022 en relació amb el lideratge femení a les universitats de 48 països europeus.

Actualment, només un 18% de les universitats estan liderades per una rectora. Tot i que val a dir que hi ha variacions entre països, el percentatge més alt de dones rectores amb prou feines arriba al 30% (aquest és el cas del Regne Unit, per exemple). Malgrat que la tendència és que en els darrers anys cada cop hi ha menys països on no hi ha cap dona al màxim nivell de la universitat, encara en queden uns quants amb aquesta realitat. Malauradament, aquesta és ara mateix la situació de Catalunya. Tot i que n’hi ha hagut una o dues en algun moment, actualment en cap de les 12 universitats hi ha una dona rectora. Ho hem pogut comprovar de manera gràfica recentment, quan el nou conseller de Recerca i Universitats es va trobar amb tots ells i es feia pública la foto.

És cert que en els darrers vuit anys el nombre de rectores a les universitats de l’Associació Europea d’Universitats ha passat del 10,5% al 18% i que el nombre de vicerectores ha augmentat del 24% al 30%. Tanmateix, malgrat aquest guany significatiu, el nombre de dones encara està molt per sota respecte al nombre d’homes com a líders universitaris. 

Cal tenir present que en molts països, entre ells l’estat espanyol, cal tenir una determinada posició en l’escala acadèmica per accedir a llocs d’alt nivell de lideratge, com ara rectors o vicerectors. I el problema és que, clarament, com mostren moltes de les estadístiques, entre d’altres l' U-Multirank Gender Monitor, que recull dades d’unes 900 universitats de més de 80 països, amb cada nivell acadèmic que es puja, la proporció de dones va disminuint.

És inversemblant pensar que, a mesura que s’avança en la carrera, les dones van perdent facultats per seguir pujant i que, en canvi, els homes les mantenen i les augmenten. Així doncs, ¿diríeu que hi ha un sostre de vidre que impedeix a les dones avançar en la carrera? ¿O bé més aviat és una capa de ciment gruixuda que obliga a replantejar la manera d’accedir a les posicions de l’escala acadèmica? És a dir, tot seguint la metàfora, potser no es tracta del sostre, sinó de refer la casa sencera des dels fonaments. I és que la dificultat es troba en la cultura o mentalitat de les mateixes institucions universitàries. Ben mirat, doncs, això més aviat fa referència als fonaments que no pas al sostre.

Coincideixo amb l’Associació Europea d’Universitats quan afirma que, sense menystenir el progrés dels darrers vuit anys en el nombre de rectores a Europa, és evident que encara queda molta feina per fer a nivell institucional, nacional i europeu per tal que les dones ocupin el seu lloc com a iguals pel que fa al lideratge universitari.