Sostenibilitat i clima? És l'economia!
Els reptes ambientals i climàtics de Catalunya són inajornables. La incorporació de polítiques ambientals, climàtiques i de sostenibilitat com a factor transversal i essencial de l'acció pública i privada no és opcional, i a més és estratègica.
En primer lloc, perquè vetllar per la salut i la qualitat de vida de les persones és preceptiu. Resulta que l'aire que respirem, l'aigua que bevem o els boscos que ens fixen carboni i ens ajuden a regular les conques hidrogràfiques són elements essencials per a tothom. La qualitat de l'aire, el balanç hídric o la conservació de la biodiversitat són polítiques de base com l'educació o la salut. És clar que es poden abordar des de perspectives polítiques diverses, però no es poden deixar d'abordar. Formen part dels drets i deures fonamentals de tots els catalans, recollits i no escapçats a l'Estatut, i de la nostra part alíquota de responsabilitat envers el món.
En segon lloc, perquè som europeus. Les tres-centes normes ambientals de la UE no estan fetes amb malícia, com sovint alguns agents econòmics i socials del país s'entesten a predicar. Desenvolupen una opció estratègica. Més val remar-hi a favor i treure'n rendiment que fer la viu-viu a veure si ens en podem desdir. La decisió ferma per fer front al canvi climàtic n'és una evidència, compartida pels governs centreeuropeus i les principals empreses del continent. El paquet energia-clima ens marca el camí fins al 2020 i les directives ja estan transposades a la legislació espanyola. El darrer Consell Europeu va instar la Comissió a definir l'estratègia per a una economia baixa en emissions amb horitzó 2050, que té per objectiu reduir entre el 80% i el 95% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH). Una feinada que implica un canvi profund del sistema productiu. Ja ens podem espavilar.
La biodiversitat, la qualitat de l'aire a les ciutats, el control de les substàncies químiques, la prevenció en la generació i el tractament dels residus i tants d'altres aspectes regulats des de la UE, ens dibuixen clarament el camí. Quan tocava, hi hem pogut dir la nostra. Al Parlament Europeu, a les consultes obertes, als Consells de Ministres. Quan les regulacions ja estan aprovades només queda avançar. Hi podem ficar la banya o adormir-nos a la palla. Què és més eficient?
En tercer lloc, és una qüestió econòmica. La UE es projecta com a líder mundial en l'economia verda. L'impuls de les energies renovables, l'eficiència energètica, el turisme basat en la biodiversitat i la cultura, una mobilitat eficient i baixa en emissions de GEH, i la gestió integral de l'aigua que implica la qualitat dels ecosistemes són alguns dels elements distintius de la proposta europea per sortir de la crisi. Per això Alemanya té una llei de renovables que obliga a arribar al 30% de la generació el 2020; la Gran Bretanya té una llei de canvi climàtic del 2008 que obliga a fer balanços de carboni a governs i empreses per reduir el 26% de les emissions el 2020 (Escòcia el 40%), i França ha aprovat dues lleis programa - Grenelle environnement- que, entre d'altres, modifiquen les sempre intocables lleis de transport, edificació o urbanisme.
En el nostre cas, atès que estem buscant alternatives al totxo, ja cal que seguim progressant decididament en aquesta direcció. El sector ambiental a Catalunya factura el 3,6% del PIB (8.200 M€) i ofereix 42.000 llocs de treball, segons l'últim informe de la Fundació Fòrum Ambiental. No està pas malament, però encara és només una quarta part del que representa el sector a Alemanya, i volen que creixi. Tenim, doncs, camp per córrer. I capacitats per fer-ho. Crec que és una opció que no podem deixar escapar. A més, cal considerar els llocs de treball induïts pels canvis necessaris en el model energètic, territorial o agrari.
Més enllà de les tisores, el Govern ha de posicionar-se amb claredat en aquests tres aspectes: a) Quins són els mínims compartits de benestar i qualitat de vida que inclouen la qualitat de l'ambient i la preservació dels recursos?; b) Atès el nostre compromís europeu, com abordarem els pròxims anys l'acció climàtica transversal?, c) Atesa la necessitat imperiosa de transformar el nostre model productiu generant nous àmbits d'activitat econòmica per superar la crisi, quin rol juga el sector ambiental i l'ambientalització del teixit productiu i com s'impulsa?
Hi ha molta feina que es pot fer sense grans inversions ni grans traumes, només definint i concertant horitzons, dissenyant polítiques, donant suport a la innovació, orientant lleis, plans i programes. Altres sí que en requeriran, d'inversió, i caldrà saber on posa l'accent el Govern i què prioritza. Clima i sostenibilitat haurien de ser eixos transversals claus, com ho són als països que ja han començat a superar la crisi.
Ens calen senyals contundents i ràpids. No podem tornar a perdre el tren de la modernització del nostre país. Tenim molta feina per fer: a treballar.