SÒNIA GÓMEZ

M'AIXECARÉ entre les set i les nou del matí, en funció de com hagi passat la nit el meu fill Edmond. Va néixer fa deu setmanes i estem fent lactància materna. Esmorzaré alguna cosa dolça perquè quan estic ballant sóc molt de dolç i de productes naturals. Després faré producció: miraré la previsió de públic, analitzaré com ha anat la funció del dia anterior, parlaré amb el Mercat de les Flors, mirarem els temes de premsa pendents... no és una feina creativa, és més de gestió. Després dinaré a casa i menjaré canelons i verdura. Potser si el bebè fos més gran menjaria a fora, però ara prefereixo estar-me a casa i així després de dinar fem una migdiada llarga. Cap a quarts de sis, pujaré cap al teatre. Hi ha feina per fer, s'han d'ajustar cosetes, vull provar una nova escena... i això vol dir treballar a la tarda. A les nou començarà la funció i aquests dies, abans i després de l'espectacle, dono el pit al nen. La concentració mental necessària abans de sortir a escena me la dóna això. Pel que fa a la preparació física, encara no tinc la musculatura que tenia abans de l'embaràs i no estiro gaire abans de la funció. Ara el meu moviment és més suau, més de formes, més plàstic, no tant de força i energia, com abans. L'espectacle dura una hora i quan acabi segur que estaré bé. Tenia moltes ganes de ballar després de l'embaràs. Després de donar el pit al nen, anirem cap a casa. Sort que visc a dos minuts del teatre! Quan arribi, menjaré alguna cosa lleugera i em posaré a dormir. I com cada nit, m'aniré despertant cada tres o quatre hores per donar-li el pit.