Són 48 milions (i són criatures)

HEM APRÈS QUE LA MANERA com viu l’embaràs la mare afecta els nens. La importància de l’alletament. Que l’afecte dels primers mesos és vital. I una educació sense crits. Com apartar premis i càstigs i substituir-los per conseqüències. Que aprenguin música de seguida, i idiomes, i natació. Que la festa infantil no discrimini nens, i el regal millor si és compartit. Que dormin bé les hores. Les motxilles poc carregades, per l’esquena. Alerta amb la sobreprotecció i els pares i mares helicòpter. Hem de canviar l’escola, adaptar-la a la nova realitat. Etcètera, etcètera. Dediquem psicologia, pedagogia, literatura i un munt de debats a educar les criatures tan bé com podem. I sabem i patim per la importància de cada detall que hi arreli.

I mentrestant, tot preparant l’horari d’extraescolars 2016-17 o forrant llibres o ajudant a completar el quadern d’estiu a última hora, l’Unicef ens diu que la meitat dels refugiats del món són menors, tot i que els infants només són una tercera part de la població del planeta. Que 28 milions de nens han sigut expulsats de casa seva com a conseqüència de conflictes i guerres i 20 milions més per la misèria i la fam. Que en només 10 anys s’ha doblat el nombre de nens refugiats acollits per l’ACNUR. Que són un col·lectiu vulnerable que pot patir desnutrició o caure en mans de màfies que els poden explotar.

Conciliem la por al trauma del nostre nen perquè no l’han convidat a la festa amb l’assumpció que 48 milions de criatures campen pel món absolutament indefenses. El mal de panxa que tindrem diumenge preparant les noves motxilletes dels nostres amb una realitat on n’hi ha que passen mesos amb una sola motxilla buscant un lloc on caure vius. Si tenen la sort de no haver trobat abans un lloc on caure morts.