Són les institucions!
Als Estats Units el tema era tancar el govern i van acabar tancant el Congrés. La recent destitució del líder republicà de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, reflecteix un conflicte de política pública i mostra una greu fallada institucional.
La política controvertida és el deute públic, que, com que ha arribat a gairebé el 100% del PIB, va motivar que el Congrés n'apugés el sostre fa sis mesos. Tanmateix, no es va aconseguir cap acord pel que fa al pressupost anual, del qual alguns ultres del partit republicà volien eliminar despeses, en particular les relatives al subministrament d'armes i ajuts a Ucraïna. Un acord d'última hora manté el govern finançat durant unes setmanes, però la petita ala grotesca del caucus republicà va acusar el líder McCarthy de traïció i va provocar una moció per destituir-lo. L'episodi no és completament nou, ja que els darrers tres líders republicans de la Cambra van ser baquetejats pel seu propi bàndol i van dimitir abans de ser destituïts.
No obstant això, la qüestió política no s'ha d'interpretar simplement com a resultat de l'acritud. El bipartidisme i la cooperació al Congrés dels Estats Units van prosperar durant diverses dècades de conflicte exterior amb la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, quan una amenaça existencial externa generava unitat nacional. Però quan el risc extern es va fer insignificant, va semblar que no hi havia límits per a la confrontació interna. Durant els últims trenta anys han proliferat els temes controvertits en l'agenda pública. Amb una mica d'exageració es podria dir que la Guerra Freda internacional ha estat substituïda per una guerra política interna. Ara mateix no és casual que els representants republicans més agressius menyspreïn l'ajuda dels EUA a Ucraïna. Centrar-se en el conflicte extern reduiria l'espai per a la política interior i faria menys fàcil l’animadversió interna. La nova guerra a Israel pot augmentar encara el seu malestar.
La fallada institucional és que l'animositat política està incentivada i agreujada per un sistema basat en la separació de poders entre la Presidència i el Congrés amb només dos partits. Amb hostilitat partidista generalitzada, els "filtres" i els "controls" entre la Cambra, el Senat i la Presidència no produeixen equilibris moderats com esperaven els que van fer la Constitució. De fet, els controls mutus entre institucions augmenten la confrontació entre els partits i impedeixen una governança efectiva.
Els dos principals partits polítics dels Estats Units engloben una sèrie de posicions polítiques i orientacions ideològiques comparables al típic sistema europeu amb múltiples partits: hi ha liberals i socialistes dins del Partit Demòcrata, i conservadors i populistes dins del Partit Republicà, amb els petits verds i llibertaris flanquejant-los a cada costat. El sistema ha produït candidatures de facció i llargues disputes dins de cada partit. Però, com que no permet el pluralisme polític en la competició electoral per als càrrecs públics, força una polarització creixent.
Un factor afegit és el sistema d'eleccions primàries per seleccionar candidats. A les tradicionals primàries tancades de partit, la baixa participació està molt esbiaixada cap a posicions extremes en temes sense consens social o polític. Els participants en les primàries solen ser les persones més actives i motivades ideològicament de tot l'electorat, de manera que sovint afavoreixen candidats propensos a fomentar l'antagonisme. La participació mitjana a les primàries del Congrés, tant en el partit republicà com en el demòcrata, acostuma a ser d'un 30-40% dels votants del partit a les eleccions generals. En moltes ocasions, el guanyador d'una primària per a un escó obert, que tendeix a atraure diversos candidats, rep al voltant del 30-40% dels vots de les primàries. Resulta, doncs, que molts candidats als escons de la Cambra han estat seleccionats pel 10-15% dels votants del seu partit. Les primàries tancades de partit poden seleccionar candidats amb el suport de minories que no són els més preferits pel públic en general. Les subsegüents eleccions en districtes amb un sol escó generen polarització. Així és com es forma la Cambra de Representants, alguns membres de la qual es comporten de vegades com a hooligans.
La conseqüència immediata de la calamitat actual és el bloqueig de la legislació durant les pròximes setmanes. Però encara que la Cambra reprengués aviat la seva activitat, l'amenaça d'un tancament del govern al novembre continuaria a l'horitzó.
