Són homes i dones: són joves

En aquesta lluita als carrers de l’Iran hi ha dones i hi ha homes. Comparteixen una cosa: la joventut. Són joves que lluiten per la llibertat, en un lloc on és caríssim fer-ho, perquè et pot costar la vida. És evident que si la meitat de la població (les dones) és obligada a anar tapada de dalt a baix i no té accés a l’educació, no estem parlant de la llibertat de les dones, estem parlant de la vulneració dels drets humans. Vull dir, amb això, que la vulneració dels drets d’un col·lectiu (homosexuals, dones, infants, sensepapers...) afecta i taca tota la societat, i no es pot viure en llibertat (com a mínim de consciència) en un lloc on a altres persones se’ls premsen els drets, encara que a tu, per aquelles coses del destí, no. Als pocs vídeos que ens arriben de les protestes al carrer hi ha homes enfrontant-se a altres homes, en aquest cas, de la policia.

Alguns d’aquests joves que han protestat a l'Iran han estat empresonats i condemnats a mort. Alguns d’ells ja han estat assassinats. Els pengen pel coll de sinistres grues i els deixen allà, exposats, per escarmentar els altres. N’hi ha vint esperant torn per morir. Els que han penjat a la forca fins ara i la majoria dels que esperen torn són homes. De dones n’hi ha dues, segons les últimes informacions.

Aquesta lluita no és de les dones contra els homes, sinó d’alguns joves, homes i dones, contra alguns homes posseïdors d’edat, poder i aquell penjoll que rima amb aiatol·la, sense accent. No dubto que a l'Iran hi hagi alguna dona favorable al vel islàmic i contrària a l’educació de les nenes, de la mateixa manera que hi ha dones que practiquen l’ablació i hi ha dones que troben “normal” que els marits els peguin. Però constato, també, que hi ha homes contraris a aquesta bogeria obscura i fanàtica. Cada un d’aquests joves condemnats a mort n’és la prova.